Acabo de tancar el Telenotícies perquè tenia la sensació d’estar seguint l’antic “Caso”.
Penso que el que aconsegueixen els noticiaris sanguinolents que tant abunden en la nostra televisió, és la insensibilitat ciutadana davant els seus titulars, com a conseqüència de la seva repetició fins a la nàusea, al migdia i al vespre.
I, també, l’orfandat de multitud de televidents a aquestes hores, que vaguen com ànimes en pena per la graella en recerca d’alternatives esportives o documentals que els alliberin del suplici diari dels facinerosos, fent de les seves en prime time.
Ens mereixem, per descomptat, uns informatius que estiguin al nivell dels moments apassionants que ens toca viure, i mai d’aquest sensacionalisme barat que s’estén i no deixa lloc a més actualitat que la policial.
Requerim un anàlisi sobre el que passa, de notícies contrastades que fugin de l’impacte cridaner o persegueixin la veritat de les coses. I això, malgrat comptar amb innombrables canals en el comandament a distància, cada vegada es troba amb més dificultat.
A aquest pas, em temo que la migdiada serà l’opció que triomfi en el share de les tres de la tarda.
