Vivim en una era on la intel·ligència artificial (IA) està penetrant en tots els àmbits de la nostra vida, i el món animal no n’és l’excepció. S’estan desenvolupant sistemes capaços de desxifrar emocions, diagnosticar malalties i optimitzar el benestar dels animals de granja i de companyia. Això, sens dubte, representa un gran avenç, però també planteja preguntes ètiques i pràctiques que no podem ignorar.
Projectes pioners: la tecnologia al servei dels animals
Un dels projectes més innovadors és IntelliPig, que des del 2023 monitoritza el benestar dels porcs en granges. No només mesura la seva alimentació i salut, sinó també el benestar emocional. En la mateixa línia, la Universitat de Haifa ha desenvolupat una IA capaç de detectar el dolor en ovelles amb més precisió que els mateixos humans. I als Països Baixos, l’aplicació EPWA permet mesurar el dolor a cavalls i rucs mitjançant el reconeixement facial. Aquests avenços tenen el potencial de transformar la ramaderia i la cura dels animals domèstics, facilitant diagnòstics i tractaments més eficaços.
Un benefici real, però amb quines implicacions?
La IA pot millorar el benestar animal en moltes àrees:
- Diagnòstics veterinaris més ràpids i precisos.
- Programes d’alimentació i de vacunació personalitzats.
- Control de l’estat emocional i la salut mitjançant sensors i dispositius intel·ligents.
Això no obstant, és aquí on sorgeix el dilema. Confiar en la tecnologia per comprendre els animals pot allunyar-nos de la connexió natural que els humans hauríem de tenir amb ells. De debò necessitem una aplicació per saber si un gos està feliç o si un cavall té dolor? No estem substituint l´empatia per algoritmes?
El perill de deshumanitzar (o desanimalitzar) l’enllaç
Un dels riscos més grans de dependre de la IA en la relació amb els animals és que podria reforçar-ne una visió purament utilitària. A la ramaderia industrial, per exemple, aquesta tecnologia podria servir més per augmentar la productivitat que per garantir un veritable benestar.
A més, si bé aquestes eines poden ajudar els veterinaris, també podrien reemplaçar el criteri humà amb el d’una màquina. I això és perillós. No tot es pot mesurar amb dades i algoritmes, especialment quan parlem d’emocions i de patiment.
Cap a un equilibri entre tecnologia i humanitat
La IA ofereix oportunitats increïbles per millorar la vida dels animals, però no n’hauríem de dependre exclusivament. L’observació, l’experiència i la intuïció humana encara són essencials. La tecnologia ha de ser una eina complementària, no pas un substitut de l’enllaç que els humans hem de mantenir amb els animals.
Si fem servir la IA amb responsabilitat i ètica, pot ser una aliada per garantir un món on els animals siguin més ben compresos i cuidats. Però mai no hauríem d’oblidar que, en el fons, allò que ells necessiten no és només un diagnòstic precís o una dieta optimitzada, sinó respecte, llibertat i un tracte digne.
