Des de fa més de cinquanta anys, la Flama del Canigó arriba a tots els racons de Catalunya, simbolitzant la unió i la persistència de la cultura catalana. Cada any, el 23 de juny, Barcelona acull la Flama amb una gran celebració a la plaça de Sant Jaume. Els gegants de la ciutat, els capgrossos Macers i l’Àliga són els encarregats de rebre-la, mentre els assistents gaudeixen de concerts i altres activitats culturals. Aquest foc, procedent del cim del Canigó, és després distribuït per tota la ciutat per encendre les fogueres de Sant Joan als diferents barris.
Horari i Programa de la Rebuda de la Flama del Canigó a Barcelona
La vigília de Sant Joan, el 23 de juny, es realitzen els següents actes a Barcelona:
- 16:30 hores: La Flama del Canigó surt del Camp Nou cap a la plaça de Sant Jaume.
- 17:45 hores: Inici de la festa de rebuda amb la participació de l’Àliga, els Capgrossos Macers i els gegants de la ciutat, acompanyats per la cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona.
- 18:00 hores: Arribada de la Flama a la plaça de Sant Jaume i encesa del peveter. Els Castellers de Barcelona aixequen un pilar d’honor i els elements festius de la ciutat realitzen els seus balls.
- 18:15 hores: Lectura del missatge anual de la Flama, escrit per Lluís Puig, i parlaments institucionals.
- 18:30 hores: Distribució de la Flama als equips dels districtes i barris de la ciutat per encendre les seves fogueres.
Recorregut de la Flama del Canigó a Barcelona
La Flama del Canigó arriba a Barcelona pel barri de les Corts, iniciant el seu recorregut al Camp Nou i seguint aquest itinerari:
- Carrer d’Arístides Maillol
- Carrer de la Riera Blanca
- Avinguda de Madrid
- Carrer de Tarragona
- Plaça d’Espanya
- Gran Via de les Corts Catalanes
- Plaça de la Universitat
- Carrer de Pelai
- Carrer de Fontanella
- Via Laietana
- Carrer de Jaume I
Què és la Flama del Canigó?
La Flama del Canigó és un dels rituals més emblemàtics de la nit de Sant Joan. Aquest foc, que neix al cim del massís del Canigó a la Catalunya Nord, s’estén en una sola nit per tots els territoris de parla catalana per encendre les fogueres de Sant Joan. La flama mai no s’apaga; durant la resta de l’any es conserva al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà fins que cada 22 de juny es porta de nou al cim del Canigó.
A mitjanit, la flama comença el seu recorregut, desdoblant-se per encendre les fogueres de Sant Joan en centenars de poblacions de parla catalana, simbolitzant la pervivència de la cultura catalana. La tradició va començar el 1955 quan Francesc Pujadas, un veí del Vallespir, va tenir la idea d’encendre els focs de Sant Joan al cim de la muntanya i repartir la flama per tot arreu. El 1966, la flama va travessar el Pirineu, arribant a Vic, i un any després va ser rebuda a l’Ajuntament de Barcelona.
Amb aquests actes, es reforça la identitat cultural catalana i es manté viva una tradició que connecta el present amb les arrels històriques del país.
L’Impacte de la Flama del Canigó
La Flama del Canigó no només és un símbol de la unitat i continuïtat de la cultura catalana, sinó que també representa la resistència i la identitat d’un poble. Aquesta tradició ha estat una eina de cohesió social, connectant persones de diferents generacions i regions a través d’un mateix foc. Cada any, la Flama engega fogueres que il·luminen les nits de Sant Joan, fent que aquesta festa sigui una de les més esperades i estimades pels catalans.
Participació Internacional
A més de les celebracions a Catalunya, la Flama del Canigó ha travessat fronteres i ha arribat a altres regions de parla catalana, com Andorra, la Catalunya Nord i la Comunitat Valenciana, així com a la Franja de Ponent i les Illes Balears. Aquesta expansió reforça encara més el sentiment de germanor entre els territoris de parla catalana i enforteix els vincles culturals i històrics que els uneixen.
La Flama del Canigó és molt més que una simple tradició; és un símbol de la resistència i la identitat catalana, una celebració de la cultura i la història que uneix els territoris de parla catalana en una festa de llum i foc. Aquesta tradició, que ha perdurat més de mig segle, continua sent un esdeveniment clau per als catalans, mantenint viva la flama de la seva identitat i cultura.
