Sembla que sigui d’una altra època, però no fa tantes setmanes, s’emprenia, impulsada des de Converses a Catalunya, la iniciativa de la Trobada d’Independents, un instrument no alineat amb cap partit polític, per contribuir a que es configurés una única i forta opció electoral del catalanisme.
Catalanisme en el marc de la seva tradició política: autogovern de Catalunya, participació a fons en la política i la governació espanyola, regeneració i cerca de l’excel·lència en la política, i europeisme sense fissures. Una tradició que, com totes, competeix amb altres tradicions per encarnar millor la resposta al nostre temps, i que a mes, en el seu sí debat sobre la naturalesa d’aquesta resposta.
Aquesta doble dinàmica és la garantia de la tradició, de manera que mai més es converteixi en un relicte del passat. És necessari sempre aquest doble moviment, l’adequació des dels acords fonamentals que la defineixen com a tradició, aquells punts esmentats més amunt, i el diàleg i debat dins seu, sense exclusions, i entre tots els que, amb les lògiques diferències que dinamitzen la resposta, comparteixen els acords fonamentals.
Ara, hem entrat en temps de penalitats, mort, destrucció i incertesa, que exigeixen una nova resposta del catalanisme en el marc d’aquell doble moviment, en relació a l’exterior de la tradició i en el seu sí, i que requerirà també noves formes d’organització i comunicació. No és, per tant, un temps d’impàs, sinó de treball per donar resposta al nou repte
La pandèmia ho altera tot. Però aquesta tràgica ruptura no ha d’aturar-nos perquè la dinàmica de la vida, també la política, continuarà, segurament de manera diferent, i potser durant un temps de manera accidentada, però continuarà.
La pandèmia no finirà de cop, possiblement tindrà noves onades al menys fins que la població guanyi la immunitat en la seva major part.
També l’impacte econòmic serà gran, potser més que el de la gran crisi del 2008, i per descomptat impactarà sobre els partits polítics establerts i els governs. No és el lloc de fer una prospectiva política, però sí d’apuntar que hi haurà un abans i un després de març del 2020. També han brotat amb força signes de solidaritat i sacrifici personal. No sabem si marcaran el futur, però seria bo que així fos.
La nova política que el catalanisme de nou encuny protagonitzarà, segur que ha de tenir present dues coses: el repte electoral que existia i l’adaptació al nou escenari. En la mesura que el primer s’adeqüi al segon l’èxit serà més gran.
Per aquesta raó és vital que els partits i formacions del catalanismes polític, com per exemple Units, Lliures, la Lliga i el País de Demà, dialoguin entre ells sobre la nova i inquietant realitat. Més que mai, ara cal cercar la unió que fa la força, perquè la desolació que viu el nostre país és immensa, i la necessitat de reconstrucció grandiosa.
Amics del catalanisme, vosaltres que teniu i exerciu la vocació de servir la política des dels partits catalanistes, ara és el moment de la unitat, de desfer fronteres, d’abordar la gran resposta, de foragitar els portadors d’odis i incompetència. Si ara falleu, el catalanisme que voleu fer no tindrà futur.
Aprofiteu el confinament per comunicar-vos, dialogar, interrogar-vos, sobre com afrontar el que ens ve a sobre. Ningú té les respostes. És el moment de fer-les entre tots, sense fronteres de sigles, ni de procedències. Qui no ho entengui serà escombrat per la història, perquè tot ha quedat sobrepassat per la gran desolació. Aquesta es la guerra de les nostres generacions, les que mai n’han viscut cap. Vostre és la iniciativa i la paraula.
És vital que els partits i formacions del catalanisme polític dialoguin entre ells sobre la nova i inquietant realitat post Coronavirus Share on X
Josep Miró i Ardèvol: El més important que he fet a la meva vida és casar-me amb la Muntsa, tenir fills, el Marc i el Josep i, però això ja és una feliç derivada, una néta, l'Anna. El més gran que m'ha passat és haver disposat del do de la fe. A partir d'aquí, tota la resta són conseqüències o complements.