L’autoritat política és necessària en raó de la tasca que li és pròpia i ha de ser un component positiu i insubstituïble de la convivència civil. La seva tasca és garantir la vida ordenada i recta de la comunitat, sense suplantar la lliure activitat de persones i grups, sinó orientant-la cap a la realització del bé comú, respectant i tutelant la independència dels subjectes individuals.
L’autoritat té l’obligació de reconèixer, respectar i promoure els valors humans i morals essencials que no es fonamenten en majories d’opinió. Si així fos serien provisionals i canviables. Té la tasca de manar segons la recta raó i d’obligar per la seva conformitat amb l’ordre moral. Les seves lleis i ordenaments són justos en la mesura que promouen la dignitat de la persona humana. L’obediència que el ciutadà deu a l’autoritat es fonamenta en l’ordre moral a què aquesta serveix.
Si l’autoritat no actua segons el bé comú, desaté el seu propi fi i es fa il·legítima.
