Es indiscutible que les institucions juguen un paper fonamental en la garantia i foment de la convivència entre ciutadans. Del seu bon funcionament i del respecte que tots hem de tenir cap a elles en depèn una part important de la tranquil·litat en la que desitgem que es desenvolupi la nostra vida col·lectiva. Si a més l’estructura institucional és el resultat de la voluntat de tots expressada per mitjans democràtics convencionals, tenim una obligació addicional de defensar-les. Defensa, respecte i exigència de bon funcionament. Aquestes són les meves coordenades de referència quan observo o analitzo el funcionament de l’entramat que anomenem administració pública, i per extensió l’Estat.
En la meva particular trajectòria vital he hagut de fer un ús molt limitat de dos institucions que em veig obligat a acceptar com a claus dins les estructures d’estat, concretament l’administració de justícia i la funció de policia. Les dos grans funcions coercitives que, per l’acord entre tots, hem deixat en mans de l’Estat, a més de la funció de l’exèrcit que hauria d’estar reservat a la defensa respecte l’exterior. Quina gran responsabilitat exercir aquest poder!
Per als que ens agrada seguir el macrojudici de l’l1-O al Tribunal Suprem, ens regalen una oportunitat esplèndida, i llarga, per a observar i reflexionar sobre com ho fan els responsables d’una d’aquestes dos institucions bàsiques, l’administració de justícia. En els darrers dies, amés, hem pogut conèixer a través de testimonis variats un exemple substanciós d’ actuació de l’altra institució referida, la de la policia. Personalment continuo respectant i defensant ambdues funcions, si bé crec que se’ls ha d’exigir una millora molt substantiva en el seu funcionament.
A judici no hi he anat mai i a la policia molt poc. Quan era petit la Guàrdia Civil (els civils, en dèiem) recordo sentir-a propera.” Si te vuelvo a ver con la bicicleta sin luz se lo digo a tu padre”, em van dir un dia. Malauradament no he tornat a reviure la sensació de confiança d’aleshores al sentir les versions d’alguns comandaments sobre les actuacions de l’1-O .
A aquesta poca confiança s’hi ha afegit les rivalitats entre diferents cossos de policia. De forma reiterada s’ha recriminat al cos de Mossos que vigilaven els moviments del cos de GC, quan al mateix temps es relataven sense embuts les intervencions de caravanes, comunicacions, seguiments, etc de GC cap a Mossos. Això sí que genera desconfiança als ciutadans, això sí que no es pot presentar com un funcionament acceptable de les institucions.
El seguiment del judici ens dona moltes oportunitats d’airejar el funcionament poc conegut de dos institucions molt importants en l’ordenament de la vida en societat. Però mai compliran bé la seva funció si no són capaces de generar prou confiança. I en el meu cas lamento que em costa recuperar-la.
