Fase 1. Sortir de Barcelona?

La pandèmia no només ha estat imprevisible en el seu origen, sinó també en els seus resultats.  Ara sumem a la penosa gestió de l’emergència sanitària la sorprenent regulació de la desescalada que, pot ser, hauria de servir-nos com avançament de què ens espera a l’hora de posar en pràctica els plans de reconstrucció.

La Generalitat ha decidit que la norma dictada pel Ministeri de Sanitat era absurda en la mesura en què establia límits provincials en la desescalada quan se sap que la província és només una línia traçada en un mapa. Per tal de corregir aquest absurd ha decidit aprovar un sistema que sens dubte ho supera, establint com a àrees de referència les demarcacions sanitàries. La mesura pot entendres (tot i que mai seria justificable) si la seva finalitat és fer-nos sentir que som diferents, que la província és una demarcació que s’ha imposat a Catalunya i que la Generalitat rebutja. El problema és que la solució adoptada és notablement més contrària a la realitat de Catalunya que la que suposadament pretén corregir.

El fet de separar l’Àrea Metropolitana de Barcelona en tres àrees sanitàries deixa la Barcelona municipal desconnectada de la resta de la Barcelona Metropolitana. La decisió és absolutament absurda, sense pal·liatius. Fa ja molt temps que tots els agents socials saben que la Barcelona “real” és molt més gran que el territori municipal de Barcelona i que s’estén, almenys, als 36 municipis que configuren la seva àrea metropolitana, i de forma més precisa, a tota la segona corona que constitueix la Regió I.

El Govern de la Generalitat hauria de baixar del núvol on s’ha instal·lat i provar de delimitar, a la vida real, per on passa la frontera que separa Barcelona de l’Hospitalet, de Sant Adrià o de Sant Just Desvern, o tal vegada la que separa Badalona de Santa Coloma. Es trobaran davant d’una missió impossible, per ells i per a qualsevol ciutadà que vulgui gaudir d’un passeig.

La regulació de la desescalada ignorant el que és en realitat Barcelona el situa no només de ple en la incompetència, sinó en el ridícul. Share on X

No ser capaços de gestionar eficaçment una crisi sanitària o el seu impacte social és sens dubte una carència molt greu del Govern de la Generalitat que l’electorat s’encarregarà de valorar a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.

La regulació de la desescalada ignorant el que és en realitat Barcelona el situa no només de ple en la incompetència, sinó en el ridícul.

Més informació ESPECIAL CORONAVIRUS

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.