Espoli no reconegut

Un subsaharià que volia arribar al nostre país per poder viure una mica millor, no li va ser possible perquè va morir quan intentava saltar la tanca. No està clara la causa de la mort, però quan van voler identificar, van trobar una carta que deia el següent:

“Els hi prego que no pensin que és normal que visquem així, perquè de fet això és el resultat d’una injustícia establerta per sistemes inhumans que maten i empobreixen. Si us plau, no donin suport  a aquest sistema amb el seu silenci”.

Aquesta carta tan dramàtica ens recorda una altra, que portaven ara fa uns anys, dos noiets de 14 i 15 anys, que van ser trobats morts a la càmera del tren d’aterratge d’un avió de la companyia Sabena, que feia el trajecte Guineà Conakry Brussel·les. La carta en resum deia això:

“Senyors responsables d’Europa: el motiu del nostre viatge és explicar el patiment de tants nens de l’Àfrica. Tenim molts problemes, fam, malalties, violències… El pare ens ha dit que heu guanyat molts diners amb nosaltres. Si us plau, estem en una situació límit. Ajudeu-nos”. 

Aquestes cartes són dues mostres d’una mateixa realitat. Europa ha abusat durant segles de l’Àfrica. Aquest abús va començà amb la venda d’esclaus que van ser obligats a sortir del seu país i venuts com si fossin una mercaderia qualsevol.

Un segon capítol, l’any 1884 a Berlín. Les potències europees fan “de facto” el repartiment de quasi tot el territori africà entre les nacions que hi participen. Ens podríem preguntar amb tota lògica, amb quin dret, un entra a casa d’un altre i pren possessió d’ella? A partir d’aquí comença l’etapa colonial, on els països colonitzadors exploten en benefici propi els recursos dels països colonitzats, amb el resultat d’un enriquiment dels uns i l’empobriment dels altres.

Després arriba l’etapa postcolonial, moment falsament esperançador,  en la que es canvien les banderes de les metròpolis per la dels països, però tot queda en un acte simbòlic perquè l’explotació dels recursos segueix, en gran part per les multinacionals dels països colonitzadors. Així ho veiem, per exemple, en el cas d’un país ric en recursos com Serra Lleona, que té diamants, or, platí… i en canvi és el país amb la renda per càpita més baixa del món. Quatre països rics exploten aquests recursos.

Creiem que és necessari un canvi de mentalitat.  Com deia Emmanuel Mounier, “hem de crear una civilització euroafricana no basada en l’explotació sinó en la col·laboració, convençuts que només així farem un món més just i amb la riquesa més ben distribuïda”.

 Loading ...