El temps de Nadal comença a tocar al seu fi. Per a la majoria el dia de Reis és l’últim dia d’aquest màgic període. Litúrgicament, Nadal acaba amb el Bateig de Jesús, que aquest any és el 10 de gener. Ara bé, segons la tradició catalana el pessebre s’haurà de treure el dia de la presentació de Jesús, més popularment conegut com la Candelera, que se celebra el 2 de febrer, quaranta dies després de Nadal. La raó d’aquesta tradició és que en l’Evangeli de Sant Lluc l’etapa de la infantesa de Jesús acaba amb aquest episodi.
Possiblement Nadal sigui la tradició amb l’imaginari col·lectiu més estès a Catalunya. Qui no assimila Nadal amb el pessebre, els pastors, la llar de foc o l’infantó?, o en una altra dimensió, amb la família, l’amor o la pau? Nadal genera en tots una nostàlgia del ja viscut, una alegria del present i una esperança d’un futur millor.
De totes les tradicions nadalenques, possiblement el pessebre sigui la més icònica i la que sintetitza millor la mateixa tradició i cultura. Les muntanyes fetes amb suro, la molsa o la neu, juntament amb els pastors que van a adorar al Nen Jesús, il·lustrats pel magnífic cant nadalenc de Joan Llongueres “Les figures del pessebre” a les quals es refereix com “Figures eternes de vida senzilla”.
Concert Sant Esteve 1995 – Cor Infantil II de l’Orfeó Català
Així doncs, podem parlar d’un pessebre profundament arrelat a la mateixa fisonomia del territori i al caràcter de la seva gent. Però cal no oblidar que el que si representa en el pessebre, és un esdeveniment de fa dos mil anys a l’Orient Pròxim. En el llibre “El Nostre Pessebre” del caputxí fra Valentí Serra de Manresa, hom ens dona la clau de com aquesta unió és possible “la representació plàstica del naixement de Jesús s’havia d’inserir en el cor del paisatge de la nostra geografia catalana seguint la inspiració del que podríem anomenar la teologia de l’encarnació continuada, és a dir, una plasmació plàstica del misteri de Nadal, reinterpretada en el pessebre per la cultura popular”.
Observem doncs com el missatge evangèlic del Crist és capaç de perseverar en un escenari diferent de l’original. L’infant que neix a l’establia, no neix a 4.000 km de distància, sinó que ho fa en el racó de cada casa. Per tant, el missatge de Jesús com a Salvador del món entra en el cor de cadascú vestit d’allò que ens és més proper, més íntim. L’infantó nascut és el més desitjat per a cadascú de nosaltres, sentim que forma part de la família, no és un estrany, sinó aquell que ha vingut a donar sentit a la nostra vida a través de l’amor.
En definitiva, per Nadal se celebra un esdeveniment històric concret, el naixement de Jesús, però a diferència d’altres festes de memòria, el caràcter del Nadal és de llum i vida. Ja que tot i celebrar un esdeveniment històric, Nadal continua avui sent motor d’amor i esperança. I encara que avui molts no sàpiguen la motivació profunda d’aquesta festivitat, les columnes que sostenen el significat de Nadal continuen dretes, cada vegada més dèbils. Unes columnes que són l’alegria de saber que el Crist es va encarnar per salvar els homes per la senzilla i meravellosa raó que ens estima. Treballem perquè aquestes columnes perseverin i enforteixin.
Loading ...
