Una exagerada dependència del mòbil i de les xarxes socials, ha modificat la forma de viure de les persones en aquests últims anys.
Els grans avantatges tant informatius com operatius de les noves tecnologies, tenen com a contrapartida l’amenaça d’una subtil addicció. No negarem els increïbles avantatges que té la “retuitejada” perquè col·lectius poc visibles, tinguin més presència pública.
Així, una informació pot convertir-se instantàniament en una reacció en cadena que arribarà a milions de persones. Una capacitat així, abans només la tenien els poderosos. Ara, sortosament està l’abast de tothom. Però diguem-ho clar: per bé i per mal. Per bé, per la immediatesa i eficàcia en què podem transmetre continguts positius, però per mal, quan la mentida, la calúmnia, i l’odi circulen amb impunitat per la xarxa.
Però, més enllà de la funció positiva o negativa que poden tenir quan es combinen mòbil, xarxes socials i aplicacions, hem d’ésser conscients que tenim entre mans un “còctel” de gran influència en el comportament de les persones, sense que aquestes se n’adonin de la seva progressiva addicció.
Davant d’aquesta situació additiva, de la qual no és fàcil sortir-se’n, cal reconèixer dues coses: primer, la seva existència, i després, un ferm desig de desintoxicació.
Fixem-nos en el fet que molts enginyers de Silicon Valley, bressol del món digital, porten els seus fills a escoles on l’exposició a les noves tecnologies és pràcticament nul·la. És una decisió sàvia, per tal d’evitar el que passa a països com el Japó, amb una llarga historia tecnològica, on hi ha joves que no surten per a res de l’habitació, treballen, mengen, dormen allà tancats amb l’ordinador. Els hi diuen els “kikikomoris“.
Aquí no hem arribat a aquest excés, però hi ha símptomes que preocupen.
Aquell silenci que es produeix a casa quan cadascú a la seva habitació dedica més temps a parlar per l’ordinador, que cara a cara amb els altres membres de la família.
En definitiva: un superàvit de la virtualitat i un dèficit de la realitat. Som conscients de la gran sort que tenim de disposar d’una tecnologia que tant ens ajuda i ens facilita la vida. Usem-la per allò que és necessari, però deixem espai a la mirada, al gest i a la paraula, al tu a tu, al cara a cara, moment sagrat que no podem desaprofitar.
