La tercera onada de la Covid-19 ha començat amb les UCI properes a la saturació i col·lapse. A Catalunya no gens menys que el 36% dels seus llits estan ocupats per malalts Covid 19, mentre que la resta d’atenció hospitalària d’altres patologies, que porta un retard no recuperat des de la primera onada de març i abril, torna a sentir els efectes de la seva postergació davant les urgències de la pandèmia.
Mentrestant, la gran esperança de la vacuna es dilueix per una inexistent planificació. Un cop més ens han enganyat. On paren els 13.000 punts de vacunació anunciats pel propi president del govern espanyol, que ara roman desaparegut? Quin contrast amb les compareixences en els moment més difícil de Merkel, i fins i tot de Compte o Macrón!. Sanchez creu que amagant-se quan les coses van maldades aconseguirà que la seva persona no quedi unida al tercer desastre governamental sobre la Covid-19.
Mitja Europa ja està totalment confinada i més països s’hi afegiran per les altes xifres de contagi, però també perquè la mutació britànica del SAR- COC-2 es un 50% més contagiosa. Sembla que prospera la idea primària que al no ser més mortífera no entranya més risc. Es una concepció equivocada. Precisament, si la mortalitat fos superior segurament la propagació tendiria a disminuir. Una capacitat de contagi del 50% significa un creixement exponencial i per tant, una multiplicació dels casos hospitalaris, malalts greus i morts.
En les actuals circumstancies el govern espanyol, també el de la Generalitat (però no tots els governs autonòmics) intenten fer la “viu, viu”. Ja saben que les mesures actuals no permetran la reducció necessària, ja saben en el cas de Catalunya que deu dies son insuficients, però intenten anar trampejant mentre la situació es fa insostenible. Com pitjor sigui l’escenari epidemiològic més difícil serà la vacunació, que no genera immunitat fins a una setmana després de la segona dosis. En aquestes circumstancies perdrem el primer semestre de l’any i l’estiu, perquè la població immunitzada per la vacuna estarà lluny del 60% necessari i que Illa, enganyant una vegada més encara promet. I és que el problema de fons rau en que no es disposa d’un pla estatal de vacunació digne de tal nom. A Catalunya es pretén cobrir amb l’absurd model d’infermeres que vacunin en el seu temps lliure! Això no és una emergència epidemiològica, sinó una tràgica presa de pel.
Cal assumir la realitat per dura que sigui si volem preservar vides, treball i empreses, si volem recuperar una certa normalitat.
I assumir la realitat significa començar de nou en aquest termes: cal començar de nou i fer-ho bé.
- Cal que el govern espanyol estableixi un confinament global de com a mínim tres setmanes per tallar la propagació Covid 19 i la implantació de la mutació britànica. Aquesta decisió ha de venir acompanyada d’un seguit de decisions.
- S’han d’establir mesures suficients per compensar de manera adequada les activitats econòmiques i els llocs de treball. Es tracte dels ERTO ,però no nomes d’ells, sinó de compensar el lucre cessant d’empresaris i autònoms en uns termes que permetin la seva viabilitat futura. No és cert que no es disposin de suficients diners. Al SURE europeu, encara resten 9.000 milions per utilitzar per part d’Espanya, dels 24.000 inicialment disponibles. Podem gastar 3000 milions al mes per compensar durant 2 mesos, i això és més del triple mensual del que s’ha vingut gastant en aquest últims temps, i encara en restarien 3.000 per disposar. En lloc d’un dessagnament lent per a l’economia, que no aconsegueix vèncer al virus, cal donar un cop massiu i important que situï els casos per sota el 50 per cada cent mil habitants. A més cal remodelar el pressupost de l’estat en base 0 per assignar el màxim de recursos a la sanitat, al sosteniment de l’activitat econòmica i a la reconstrucció. Els ajuntaments, especialment les grans ciutats, sobretot Barcelona que disposa de competències especials, han de destinar també recursos a aquesta tasca.
- En paral·lel, per no gastar els diners en va, cal organitzar la planificació de la vacunació a escala estatal (perquè a mes necessitem que no quedin autonomies reducte del coronavirus) per assegurar la vacunació de 25 milions de persones el 31 de juny. Aquesta xifra representa el 60% de la població més gran de 9 anys, el que unit a la dinàmica de immunitat natural assolida, ens situaria en la immunitat de grup al voltant de 70%, que és la necessària per assegurar la mínima transmissió del virus i anar recuperant la normalitat afavorida per l’estiu. A la seva fi, a finals del setembre, s’hauria assolit la immunització total. El pla, per tant, ha de garantir de una forma raonablement homogènia per a tot l’estat unes 150.000 vacunacions diàries (una xifra equivalent a la d’Israel, que ho fa amb un esforç molt més gran, donat que la seva població i, per tant, el seu sistema sanitari, està dimensionat per a menys de 10 milions d’habitants). Per a Catalunya significaria dur a terme 22.000 vacunacions diàries. Però com una bona part de les vacunes disponibles, sobre tot els primer mesos, són de doble imposició cal assegurar el doble d’aquella xifra.
- Cal incentivar tota la tecnologia que permeti una major seguretat en el transport públic i en els espais tancats, comerços, espectacles gimnasos, relacionats amb la qualitat de l’aire lliure de concertacions víriques. També representa una oportunitat científica, tecnològica i industrial.
- No seria suficient aquest control si no es dur a terme dues planificacions exhaustives més. Una, el pla de proves que garanteix la rapida identificació dels casos un cop assolida la xifra de control i aixecat el confinament. Els requeriment incorporen la disposició dels resultats en un màxim de 24 hores. Es requereix també un control efectiu de fronteres, gens fàcil, però necessari, que pot veure’s alleugerit per acords en el marc de la UE i de països tercers.
- Un segon pla estretament vinculat a l’anterior es el de l’efectiu control dels positius i del compliment del seu confinament, incloses les compensacions econòmiques per a les persones amb necessitats peremptòries. Sense aquest pla, els tests de contagi esdevenen inútils. És essencial confinar persones, no territoris, en el futur, que cada vegada seran menys gràcies a la vacunació massiva.
- L’establiment d’un Centre de Control de Malalties Contagioses, realment dotat dels recursos necessaris i la legislació adequada per fer front a aquesta mena de contingència, responsable també de preveure la reserva de medis necessaris.
- És condició ineludible iniciar una auditoria científica independent per examinar les polítiques dutes a terme, identificar els errors i els encerts, de manera que sigui una base de treball per al futur immediat i llunyà.
- I, dirigida per personal, La protecció civil ha ser desenvolupada, ha de disposar de caps competents i ha de comptar amb una àmplia participació de personal voluntari. La seva missió d’alerta i acompanyament de les mesures pot ser molt útil si és sistemàtica i ben feta per ajudar a la prevenció i al control social de la propagació. És un servei civil excel·lent per enquadrar la joventut en la pedagogia de la responsabilitat social.
- Tot el conjunt de mesures han de disposar d’una estratègia colateral dirigida a desenvolupar coneixements i aplicacions econòmiques que ens aportin avantatges competitius.
La idea que el confinament total és molt costos en la situació que estem respon a una deficient anàlisi econòmica, que no te en consideració els costos d’oportunitat derivats de:
- Un mal funcionament de l’economia per les restriccions més lleus.
- Costos hospitalaris i d’UCI que determina una situació d’afectació per la COVID, com venim suportant des d’octubre
- Costos per la població amb seqüeles que no pot treballar. Aquest costos “invisibles” també han de considerar-se a l’hora de contemplar la racionalitat econòmica de l’actual escenari: o morim dessagnats lentament o provoquem un shock salvador.
- Loading ...