Reparar no és només arreglar el que està malmès, sinó assumir responsabilitats, restaurar drets perduts, compensar el perjudici provocat i establir garanties que evitin la repetició dels danys. En aquest sentit ampli del terme, Catalunya necessita urgentment ser reparada.
Econòmicament, la trajectòria recent catalana evidencia una preocupant deriva negativa. La distància amb la Comunitat de Madrid continua augmentant en termes de PIB, mentre que fa molt temps que pel que fa a la renda per càpita es porta una davantera notable.
La productivitat continua sent pèssima de manera que en els últims 30 anys ni tan sols ha arribat al molt pobre creixement de la productivitat espanyola situada en un 6% (Portugal un 33% França un 24). Tot plegat guarda relació directa amb una administració deficient dels recursos, una fiscalitat que no afavoreix ni empreses ni ciutadans, i una absència total d’un pla estratègic econòmic clar i efectiu per part de la Generalitat i del Govern espanyol.
La societat catalana, tradicionalment motor d’innovació i referent cultural, mostra signes clars d’estancament i desgast.
Com alertava recentment Josep Ramoneda (“Catalunya, entre la inèrcia i la paràlisi”, Ara, febrer 2025), la desconnexió entre ciutadania i institucions és palpable, generant un clima d’apatia i desencís generalitzat.
El Parlament, nucli democràtic de qualsevol nació, ha esdevingut estèril, atrapat en un immobilisme polític que el fa incapaç d’oferir solucions reals i eficients als problemes quotidians de la població.
La Generalitat, com a institució, mostra símptomes evidents d’una disfuncionalitat greu. Informes reiterats del Síndic de Greuges denuncien la manca de transparència, l’opacitat en la gestió pública i la incapacitat d’assumir responsabilitats polítiques davant escàndols reiterats, com són la ineficient gestió sanitària o les deficiències persistents en la política educativa, de dependència i serveis socials o d’acollida i inclusió de la forta immigració que afecta el país.
Aquest panorama reclama reparació integral.
Reparació en el sentit tècnic, fent efectiu un pla de recuperació econòmica sòlid que restauri la funcionalitat de les institucions econòmiques catalanes.
Reparació jurídica i moral, exigint responsabilitats polítiques i implementant una transparència que restableixi la confiança ciutadana en les institucions.
Reparació social i política, reconstruint els vincles entre ciutadania, institucions i societat civil per superar l’actual estancament.
És també una qüestió filosòfica i ètica. Reparar Catalunya implica reconèixer honestament els errors i deficiències actuals, però sobretot implica actuar per corregir-los, compensant la societat catalana pels perjudicis acumulats i retornant-li la dignitat política, social i econòmica.
És urgent una reacció clara i decidida de la societat civil, ara gairebé desapareguda, que reclami i impulsi aquests canvis necessaris.
Catalunya necessita reparació no només per recuperar el que ha perdut, sinó també per assegurar que no torni a caure en els mateixos errors. Reparar avui és garantir demà.
És urgent una reacció clara i decidida de la societat civil, ara gairebé desapareguda, que reclami i impulsi aquests canvis necessaris Share on X
Loading ...
