Vivim en un atzucac polític del qual cal que ens escapolim, perquè ens desgasta i deteriora inexorablement. Assolir-ho requereix salut, feina i criteris. Heus-ne aquí alguns:
1) Assumir l’evidència. Des de la transició i fins a l’actual conflicte, Catalunya ha viscut el període més bo i més equilibrat de la seva història com a mínim des del 1714.
2) Hi ha un punt de coincidència, aprofitem-lo: la gran majoria volem construir un futur millor que no demani sacrificar el present. Partim d’aquesta premissa. Que cada institució excel·leixi en el compliment de la seva missió sense supeditar-la a altres comeses. No necessitem més drames, sinó solucions.
3) El bloqueig institucional perjudica l’autogovern de Catalunya perquè només se sent representada una part de la població. Els països sense institucions inclusives estan abocats al fracàs.
4) La solució del conflicte només es pot construir des de Catalunya. La resposta està en els catalans. El Govern espanyol forma part de la solució però no la té. Aquesta passa necessàriament per una concepció més inclusiva: la tercera posició entre l’independentisme unilateral i l’espanyolisme que vol fer taula rasa de la catalanitat.
5) La tercera posició no és un partit, sinó un moviment social. Significa refer l’esperit de conversa. A Catalunya, i amb el conjunt d’Espanya. Tornem a conversar entre nosaltres amb bon to, sense altre límit que el respecte mutu.
6) La tercera posició és la disposició plena a treballar amb tothom per construir i realitzar grans iniciatives i projectes, que donin resposta als reptes, necessitats i problemes prioritaris dels catalans. Assumeix que la concepció cristiana és un component de la nostra cultura i sentit moral, de manera que normalitza la seva presència en la vida pública.
7) Cal recuperar la bona relació amb el gruix de la població espanyola que avui es considera traïda o ofesa. Des de Catalunya es poden adduir adjectius semblants. El més fort espiritualment serà aquell que trenqui el cercle viciós dels greuges mutus.
8) La tercera posició es fonamenta políticament en l’exercici a fons de les competències de l’Estatut en gran mesura pendent d’aplicar, el compliment de totes les sentències del Tribunal Constitucional favorables a Catalunya, la cerca d’un finançament equitatiu i transparent, la recuperació en el marc de la Constitució de les competències perdudes, una reforma constitucional que aculli millor l’especificitat de Catalunya i una consulta final. També participa decididament en la construcció del projecte polític, social i econòmic espanyol, basat en el reconeixement, l’amistat civil, la unió i la lleialtat constitucional. La tercera posició promou projectar-se a Europa des de la doble perspectiva de l’autogovern i la dimensió estatal.
9) El bon govern és la pràctica de les 4E: excel·lència, eficiència, eficàcia i economia. Sota aquest paradigma és necessari identificar, abordar i resoldre les grans qüestions decisives pels catalans.
10) Promoure la participació cívica i regeneradora en la política. La tercera posició postula un projecte de país per a tots, alhora realista i il·lusionant, fonamentat en un disseny que desenvolupi els principis de bé comú i de subsidiarietat començant des de la família. Ho culminarà un gran congrés per Catalunya.
11) Sostenir la necessitat d’una forta política familiar, especialment favorable a la maternitat i la infància, la construcció d’unes condicions laborals que excloguin la precarietat, atorguin flexibilitat laboral i procurin salaris per a una vida digna basats en una bona productivitat.
12) No confondre la igual dignitat i exercici dels drets dels homes i les dones, i la seva protecció real, amb l’adopció d’una determinada ideologia, la de la perspectiva de gènere, per part dels poders públics, perquè atempta a la neutralitat institucional.
13) La tercera posició fomenta la qualitat en la cultura catalana i empeny, però no força, un nou noucentisme. Promou el coneixement dels nostres clàssics i la difusió dels nous creadors. Valora la tradició rectament entesa; la capacitat de transmetre el llegat comú, afinat pel debat en el si de la pròpia tradició i la competència amb altres tradicions.
14) El castellà és una de les dues llengües dels catalans. Alhora és de tota necessitat fomentar la llengua i la cultura demogràficament feble i minoritària, la catalana. S’ha de donar suport a la cultura popular, evitant-ne la degradació, la qual no és un fet estàtic, si bé el seu reconeixement necessita el pas del temps. Popular ve del poble, no de les masses.
15) Desplegar tota l’energia de Barcelona i l’àrea metropolitana sense contraposar-les a Catalunya i a la Generalitat, per construir la gran regió transfronterera.
16) Fer de Catalunya la nova Atenes que contribueixi a un necessari renaixement europeu. Només podem exercir aquesta missió aportant i acollint iniciatives positives en lloc de crear a la Unió Europea més problemes dels que ja té.
Article publicat a La Vanguardia
Josep Miró i Ardèvol: El més important que he fet a la meva vida és casar-me amb la Muntsa, tenir fills, el Marc i el Josep i, però això ja és una feliç derivada, una néta, l'Anna. El més gran que m'ha passat és haver disposat del do de la fe. A partir d'aquí, tota la resta són conseqüències o complements.