Carta a un jove d’avui (I)

Per situar-nos, la generació dels teus pares i la dels teus avis van gaudir d’un creixement econòmic i d’un benestar general mai vistos. Tanmateix, per una llei no escrita però present a l’evolució de la humanitat, els bons temps donen pas a generacions més dèbils i acomodades. Has crescut en el món de l’acceleració tecnològica i de la dictadura del relativisme. I ara ha arribat la COVID-19.

I.- L’acceleració tecnològica. Internet i el seu mitjà estrella, el telèfon mòbil, han transformat en pocs anys la nostra manera de viure. A qui dediques el teu temps? Tal com explica el savi Zygmunt Bauman, la proximitat virtual ha acabat substituint la proximitat física. Fixa’t que el primer que fas quan arribes a casa no és anar a parlar amb els pares, sinó aprofitar la wifi domèstica per tornar-te a connectar i aïllar-te en el teu mon virtual. A moltes famílies només els queda l’estona compartida dels àpats familiars. Si vols ajudar a desintegrar una família, fes que cada membre tingui la llibertat per menjar a l’hora que vol, o de menjar amb el mòbil sobre la taula.

Quantes hores estàs davant les pantalles i quantes parlant amb la mare, el pare, els germans o els avis? El mòbil és molt més perillós que la televisió per a la vida familiar, perquè t’allunya dels qui més t’estimen, dels que t’ho han donat tot. Això vol dir, primer, que sovint no els correspons com es mereixen. I segon, que estàs renunciant a la seva educació, i substituint-la per la de persones que ni et coneixen, ni t’estimen, i que sovint actuen a la xarxa buscant els seus propis interessos. Si no tens llargues converses amb els teus avis estàs renunciant als millors educadors que pots tenir.

Et queda temps per estar amb tu mateix, sense interferències externes? Internet i el mòbil són també molt eficaços per minvar la teva vida interior i la teva capacitat de discernir, de pensar a fons sobre allò que més t’ha d’importar. Et priven de quelcom essencial: disposar de temps sense saber què fer. Ja sé que t’horroritza l’avorriment, però creu-me, és l’únic que et permet mirar cap endins, conèixer-te i saber què vols ser a la vida, quins són els teus autèntics ideals i desitjos.

Tens prou criteri fer afrontar l’allau d’informació de la xarxa? Sents a dir que internet és una eina i que tot depèn de com l’utilitzis. Que facilita enormement l’accés a la informació. Es cert, sempre que tinguis prou formació humana i cultural, i el necessari  esperit crític. I aquests requisits són difícils d’assolir si et nodreixes principalment de la xarxa.

Els nous hàbits del mon virtual et fan menys capaç de pensar per tu mateix, de saber separar el gra de la palla, de distingir la veritat de la mentida. La teva generació ha substituït els llibres per les sèries, les xarxes socials i els jocs d’ordinador, i això us fa molt més manipulables. Pensa que llegir, especialment les grans obres de literatura, t’amplia l’horitzó, et fa conèixer mons nous, maneres de viure, idees i valors diferents dels avui dominants. La cultura autèntica, no la del pur entreteniment, et permet beure i alimentar-te del millor de la tradició, seure a les espatlles dels que ens han precedit i poder veure més enllà.  Les sèries i allò al qual pots accedir des del mòbil et confinen en un món petit, tancat, amb continguts fets a mida i a conveniència dels que avui dominen el món.

II.- Em preguntes que és això de la dictadura del relativisme. Segons Joseph Ratzinger, un altre home savi,  es  deixar-te portar per el vent que bufa, no donar res per definitiu, i tenir-te a tu i als teus desitjos com a mesura de totes les coses. En aquest marc mental, els que encara creuen que hi ha una veritat i un bé objectius, fàcilment se’ls aplica la etiqueta de fonamentalistes i intolerants.

Però fixa’t que les creences, les idees i els valors d’avui sobre la família, l’amor i el sexe no tenen res a veure amb les que tenien els teus avis. Ells vivien en un món amb unes normes morals i socials que, tot i les seves carències, protegien allò realment important. La família com a comunitat estable on els fills podien ser educats i créixer sense greus trasbalsos. El matrimoni com la promesa i compromís d’amor entre un home i una dona que s’havia de respectar. El sexe com a experiència humana específica de la vida matrimonial. El fet que ser home o ser dona et ve donat per la teva naturalesa i no per l’educació que reps o pel teu desig. El fet que avortar, se li digui com se li digui, és, per sobre de tot, privar a un ésser humà de la seva vida.

La dictadura del relativisme fa desaparèixer aquests principis i normes bàsiques de la nostra civilització (els consells que et donarien els teus avis si te’ls escoltessis), les substitueix per les oposades, i presenta aquestes com a úniques raonables i vàlides. Per això es parla també  del pensament únic. Para’t a pensar què fan i quines idees tenen els nois i noies protagonistes de les sèries, aquells amb els quals volen que t’acabis identificant. I els adults que hi apareixen, els professors o les persones amb experiència, què pensen i què fan? Si en les sèries apareix alguna “família tradicional” o alguna persona amb els principis del paràgraf anterior, els guionistes els dibuixen de forma poc atractiva o els ridiculitzen.

A la segona part d’aquesta carta veurem la gran relació existent entre els canvis tecnològics i el pensament únic, qui el promou i a quins interessos respon. I finalment, com pot  afectar la COVID-19 a tot plegat.

Publicat en el Diari de Girona, el 17 d’agost de 2020

 Loading ...