Brexit, Grexit i altres “exits” (sortides) de la UE

Brexit i Grexit, vet ací dos acrònims de l’argot europeista que tenen per denominador comú la paraula anglesa “exit”, que vol dir sortida. N’hi ha més, com veurem de seguida. En tots els casos es tracta de països concrets i de la seva sortida de la UE.

El primer cas que considerem, el Brexit o sortida del Regne Unit de la UE, és el més mediàtic de tots. Des del referèndum de juny de 2016, en el que els “brexiters “o partidaris de la sortida varen guanyar per poca diferència als “remainers “o partidaris de la permanència, és protagonista habitual dels mitjans de comunicació de tot el món. La saga encara no s’ha acabat. Va deixant moltes desgràcies pel camí. La darrera ha sigut la dimissió de la Primera Ministra britànica Teresa May, incapaç de superar l’embolic. Se suposa que el Regne Unit acabarà sortint de la UE d’alguna manera, més o menys dura, abans de finals d’any.

Del segon cas esmentat, el Grexit, o sortida de Grècia de la UE, se’n va parlar molt a començaments de la dècada actual com a conseqüència de l’esclat de la crisi de l’euro l’any 2010, de la qual una Grècia arruïnada va ser protagonista principal. Va ser el primer acrònim de la llista dels “exits” europeus a aparèixer i a fer-se famós. Ha plogut molt des d’aleshores. Grècia ha sigut rescatada vàries vegades, amb un cost aproximat d’uns 300.000 milions d’euros, i no ha abandonat l’euro per la dracma ni tampoc ha sortit de la UE. I és que, com s’acostuma a dir, a dins de la UE poden haver-hi goteres, però a fora hi plou a bots i barrals. Ni els populistes d’esquerra grecs, encapçalats per Alexis Tsipras, líder de Syriza (derrotat, per cert, a les darreres eleccions europees pels conservadors de Nova Democràcia) són partidaris de renunciar a l’euro ni d’abandonar la UE. Avui Grècia s’encamina cap a eleccions anticipades, amb una Syriza molt debilitada en els sondeigs.

Tal com dèiem al principi, a més de Brexit i Grexit, hi ha més acrònims amb “exit “, però menys coneguts, com són, per exemple, els casos de Spexit (Espanya) , Nexit (Països Baixos) , Frexit (França) i fins i tot Catexit (Catalunya) .

Spexit , o sortida d’Espanya de la UE, venia a ser a començaments de la dècada actual una mena d’annex del Grexit. Matthew Lynn, president de Strategy Economics, assegurava l’any 2012 que “els espanyols són més propensos a abandonar l’euro que els grecs o qualsevol altre país perifèric, ja que Espanya és massa gran per ser rescatada, estan farts d’austeritat i tenen una gran zona de parla hispana per créixer”. Aquelles profecies sortosament no s’han complert i Espanya continua a la UE i a l’euro. A causa de la probable sortida del Regne Unit de la UE, Espanya reforça la seva importància a la UE i, per la feblesa política i econòmica italiana, Espanya és avui el tercer país en importància de la zona euro, després d’Alemanya i França. De Nexit i Frexit en parlen especialment les forces polítiques antieuropees dels Països Baixos i de França, respectivament. Entre les primeres destaca el Partit de la Llibertat (PVV) del líder xenòfob Geert Wilders, i entre les segones figuren les encapçalades per Marine le Pen o el moviment “armilles grogues”.

I ara arribem a casa nostra amb el Catexit. Sembla que va ser el president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, qui va encunyar el nou terme el mes de maig de 2015. Es referia a la sortida de Catalunya de la UE i de l’euro en el cas d’una independència d’Espanya. Fins i tot el prestigiós Financial Times hi va fer referència tot argumentant que, si el Brexit era quelcom catastròfic pel Regne Unit i faria molt de mal, el Catexit encara en faria més. També deia que els mètodes emprats pel Brexit i el Catexit eren semblants: desinformació, veritats a mitges, populisme i explotació política d’Europa per a interessos partidistes. En un altre article del mateix Financial Times es definia el Brexit com”a discussion by the unprepared to bring the unspecified for the benefit of the uninformed “( una discussió improvisada per aconseguir no se sap gaire què en benefici dels mal informats). Confiem que, com en altres casos, la força de l’acrònim Catexit vagi a menys. I que també vagi minvant a casa nostra l’euroescepticisme i la eurofòbia, basats en malentesos sobre la UE, als que ja hem fet referència en posts anteriors, i retornem a l’europeisme que històricament ens caracteritza.