Per informar-se bé, no n’hi ha prou amb mirar la televisió o llegir el diari per saber que passa, sinó saber qui ho diu i quins interessos defensa. Cada vegada els mitjans de comunicació són menys independents i més mediatitzats pels grups que tenen al darrera. Una mateixa notícia explicada pel diari La Razón o pel diari Ara, sembla que t’expliquin coses diferents. Si això passa sempre, en èpoques electorals passa de forma exagerada. Per respecte a aquest espai, no enumero la llista d’infàmies que hem sentit aquets dies. Millor passar pàgina i al final cadascú elegeix el mitjà que sintonitza millor amb la seva ideologia, perquè li resulta més còmode i li qüestiona menys els seus principis.
Però tampoc aquest és un bon sistema per informar-se bé. Això sí, sentim el que ens agrada sentir, però esquivem l’opinió neutre d’una publicació independent, que ens situaria millor en la realitat. D’una altra banda, els experts en audiències saben prou bé, que puja amb allò que entreté, i baixa quan el que et diuen et fa pensar.
Les notícies es presenten curtes, molt variades i quant més espectaculars millor, defugint sempre les causes que originen aquelles notícies. Se’ns diu què passa, però no per què passa. La notícia la presenten com un “flash”, darrera del qual en ve un altre i un altre, com un “pica pica” de notícies que et deixa sense temps per reaccionar, i es dóna la paradoxa que quedem desinformats en mig de tanta informació. Acabem sabent molt poc, de moltes coses.
Afegim aquí que el 60% de les notícies procedeixen de les 4 agències principals. Distribueixen unes 5.000 notícies al dia i els diaris publiquen un miler. Quin criteri segueixen per dir quines escullen i quines no? Triant unes i descartant unes altres. Així en tenen prou per transformar l’opinió pública en l’opinió publicada.
