Anar a fer-se la foto amb el Papa Francesc

Quan l’any 2020 el president Pedro Sánchez va anar al Vaticà a visitar al Papa, l’audiència va finalitzar amb un discurs de Francesc al seu convidat amb càrrega de profunditat. Val la pena veure’l a internet. Va ser un comiat poc habitual, en el que el Papa, de forma respectuosa i subtil, però molt clara i amb un posat seriós, recordava el poder destructor que han demostrat tenir algunes ideologies, amb referència inclosa a l’Alemanya dels anys 30 del segle passat. Francesc va fer un advertiment als polítics que volen esborrar l’herència rebuda, quan el seu convidat estava impulsant l’aprovació de lleis per a la legalització de l’eutanàsia, per restringir el dret dels pares a triar l’escola dels seus fills i afeblir la concertada, o per a legalitzar el canvi de sexe a partir dels 14 anys.

Fa dos mesos, quan ja s’havien aprovat les primeres dues lleis esmentades, la vicepresidenta espanyola també va anar a visitar el Papa. Yolanda Díaz va exhibir unes formes molt properes i càlides amb el Papa, que sobten en la líder d’un partit amb una estratègia clara en contra de la doctrina catòlica i de la pròpia Església. El Papa també es va mostrar molt amable amb la política gallega, malgrat que els seus anteriors consells a Pedro Sánchez a aquest li van entrar per una orella i li van sortir per l’altra.

Si realment els nostres governants valoren al Papa Francesc i el que defensa, farien bé de llegir el seu discurs als membres del cos diplomàtic acreditat davant el Vaticà del proppassat 10 de gener. Una classe magistral de política en el millor sentit d’aquesta paraula, en un temps on dominen les accions polítiques a curt termini, partidistes i tendencioses ideològicament.

Començant per la pandèmia, el Papa constata els grans avantatges de la vacunació, i reclama un compromís de la comunitat internacional per immunitzar tota la població mundial. Al mateix temps que demana als governs una comunicació transparent de les problemàtiques i de les mesures idònies per afrontar-les.

Sobre la immigració, el Papa manifesta que “no podem romandre indiferents ni quedar-nos atrinxerats darrere de murs i filferros espinosos”. I alhora afegeix que “a ningú se li pot demanar el que no pot fer, però hi ha una clara diferència entre acollir, encara que sigui limitadament, i rebutjar totalment”.

Per tant, els governants europeus no poden deixar la iniciativa en un assumpte de tanta transcendència als traficants d’éssers humans, o dirigents sense escrúpols que transformen els migrants, en paraules del Papa, “en armes de coacció política”. Cal fer progressar Àfrica de veritat.

El Papa Francesc va al·ludir també al “dèficit d’eficàcia de moltes organitzacions internacionals”, que dediquen la seva atenció a temàtiques que provoquen divisions i que no estan relacionades amb els seus fins, “donant com a resultat agendes cada cop més dictades per un pensament que renega els fonaments naturals de la humanitat i les arrels culturals que constitueixen la identitat de molts pobles”. Macron fa el mateix cas que Sánchez als consells del Papa, i ha encarat la presidència de torn francesa a la UE prioritzant la imposició de l’avortament com a dret fonamental. Com si Europa anés sobrada de natalitat i com si la Unió no tingués prou problemes com per crear noves divisions entre els estats.

Francesc va criticar novament la “colonització ideològica, que no deixa espai a la llibertat d’expressió i que avui assumeix cada cop més la forma d’aquesta cultura de la cancel·lació, que envaeix molts àmbits i institucions públiques. En nom de la protecció de les diversitats, s’acaba esborrant el sentit de cada identitat, amb el risc de fer callar les posicions que defensen una idea respectuosa i equilibrada de les diferents sensibilitats. S’està elaborant un pensament únic –perillós– obligat a renegar la història o, encara pitjor, a reescriure-la en base a categories contemporànies, mentre que tota situació històrica s’ha d’interpretar segons l’hermenèutica de l’època, no pas segons l’hermenèutica d’avui”.

Pel que fa a aquesta darrera apreciació del Papa, la Real Academia de la Historia recentment ha formulat al·legacions al programa de l’assignatura d’història al batxillerat del Ministeri d’Educació. L’Acadèmia assenyala que cal diferenciar entre la història com a ciència que busca el coneixement objectiu del passat, dotada dels instruments adequats i específics amb aquesta finalitat, i la memòria, que és una apreciació inherentment subjectiva, parcial i canviant. Un govern democràtic no pot pretendre substituir la història per una memòria polititzada del passat.

El Papa també va subratllar que “hi ha alguns valors permanents (…), valors bàsics que estan més enllà de tot consens. Desitjo destacar especialment el dret a la vida, des de la concepció fins a la seva fi natural, i el dret a la llibertat religiosa”.

Finalment, Francesc va criticar també la fabricació i el comerç d’armes. Aquí cal recordar que l’estat espanyol té el dubtós honor de ser el setè país exportador d’armes del món. Una indústria puixant impulsada pels successius governs i que ven armes a règims com el d’Aràbia Saudí o el Kazakhstan.

Tant de bo que Sánchez, Díaz o Macron fessin una mica de cas als savis consells del Papa Francesc en comptes d’anar només a fer-se la foto amb ell. Tant de bo afrontessin els veritables problemes en lloc de crear-ne de nous.

Publicat al Diari de Girona, el 14 de febrer de 2022