El camí sinodal alemany (Synodaler Weg), iniciat l’any 2019, va culminar a finals de gener amb la celebració de la sisena i última Assemblea Sinodal. En aquesta sessió es van aprovar els estatuts de la nova Conferència Sinodal, un òrgan que pretén marcar el futur del govern i l’orientació doctrinal i pastoral de l’Església catòlica a Alemanya.
La nova Conferència estaria formada per 81 membres repartits en tres blocs de 27 integrants cadascun: el dels bisbes titulars de les diòcesis alemanyes; el dels representants laics del Comitè Central dels Catòlics Alemanys (ZdK), majoritàriament d’orientació progressista; i un tercer grup escollit segons criteris de gènere i joventut. Tots els membres tindrien dret de vot, i la Conferència podria establir i supervisar les línies de govern i d’acció pastoral de les diòcesis.
Entre les mesures previstes destaca la publicació de les respostes de les diòcesis o parròquies que no s’ajustin als mandats o directrius que els hagi donat la Conferència, un mecanisme que fàcilment pot esdevenir una forma de pressió pública sobre els discrepants. Cal tenir en compte que les assemblees sinodals s’han desenvolupat sovint en un ambient semblant al de les grades d’un camp de futbol, amb pancartes, banderes LGTBI i desqualificacions públiques a les intervencions que defensaven la fidelitat a la doctrina catòlica davant del que s’invoca com l’“esperit del temps”.
Els estatuts aprovats van ser validats el mes de febrer per la Conferència Episcopal Alemanya, i ara correspon pronunciar-se al papa Lleó XIV. Resulta força clar que l’estratègia sinodal alemanya busca situar el Papa davant d’un dilema: acceptar, encara que sigui parcialment, una nova configuració de l’Església a Alemanya; o refusar la proposta del Synodaler Weg assumint el risc de ser considerat responsable d’un eventual cisma a Alemanya. Tot això quan Lleó XIV ha situat explícitament la unitat de l’Església com a prioritat central del seu inici de pontificat.
Cal recordar que, durant el llarg recorregut del Synodaler Weg, el papa Francesc ja havia advertit que la creació d’un òrgan sinodal directiu i decisori, integrat per bisbes i laics, contradiu “l’estructura sacramental de l’Església catòlica”, arribant a afirmar que Alemanya ja disposa d’una església protestant i que no calia crear-ne una altra. L’advertiment de Francesc està plenament justificat, tenint en compte que la proposta sinodal alemanya acaba convertint bisbes i preveres en delegats de la comunitat.
Un dels arguments inicials per justificar el Synodaler Weg va ser la gestió dels abusos sexuals a l’Església catòlica a Alemanya. Segons els promotors del procés, aquesta crisi exigia replantejar qüestions estructurals com el poder a l’Església, la doctrina sexual, el celibat sacerdotal o que la dona pugui rebre els ministeris ordenats. Tanmateix, els casos d’abusos a Alemanya no han estat superiors als d’altres països, ni les reformes adoptades en altres llocs han implicat una reformulació de l’estructura i la doctrina de l’Església.
De fet, l’objectiu del Synodaler Weg ha estat, des de l’inici, una transformació radical de l’Església. Entre les propostes debatudes a les assemblees sinodals destaquen la participació dels laics en el nomenament de bisbes, la supressió del celibat obligatori, la revisió del Catecisme en matèria de moral sexual, l’accés de persones homosexuals al sacerdoci, la predicació dels laics, l’accés a la comunió eucarística a tothom qui ho desitgi, i que la dona pugui rebre el diaconat com a pas previ a l’ordenació sacerdotal i episcopal.
Un paper clau en aquest procés l’ha tingut el Comitè Central dels Catòlics Alemanys (ZdK). L’Església a Alemanya compta amb uns vuitanta mil laics assalariats que treballen a temps complet en tasques pastorals, educatives o de gestió social. El gran interrogant és fins a quin punt el Synodaler Weg representa realment el conjunt dels catòlics alemanys o, més aviat, els membres d’aquesta estructura laical fortament organitzada i orientada ideològicament. Una enquesta recent de l’institut demoscòpic INSA revela que només el 21% dels catòlics alemanys valora positivament el procés sinodal, mentre que un 19% el considera negatiu. La majoria, senzillament, no s’hi sent interpel·lada.
El que està succeint a Alemanya posa sobre la taula el veritable sentit de la sinodalitat: si es tracta d’un camí espiritual i evangelitzador, tal com l’han plantejat Francesc i Lleó, o si, com sembla clar en el cas alemany, esdevé una lluita pel poder que pretén reconfigurar l’estructura jeràrquica de l’Església i convertir-la en una mena de parlament amb capacitat de legislar lliurement sobre doctrina i moral. El desenllaç d’aquest pols amb el papa Lleó marcarà no només el futur de l’Església a Alemanya, sinó també l’orientació del nou pontificat.
Twitter:@ros_arpa
Publicat al Diari de Girona el 20 de març de 2026
L’objectiu del Synodaler Weg ha estat, des de l’inici, una transformació radical de l’Església a Alemania. Share on X
