El consum d’alcohol i porros i la ludopatia online estan augmentant entre els joves i adolescents de manera alarmant. Són les addiccions que planegen sobre ells en una societat que no troba respostes per frenar aquesta tendència.
De fet, més de mig milió d’adolescents s’emborratxa cada mes, mentre els joves comencen a fumar porros a partir dels 16 anys per “afrontar la seva vida” davant d’un futur incert, diuen. Alhora, els experts alerten davant un increment de l’addicció als jocs d’atzar entre els menors de 26 anys.
Festes etíliques entre els 14 i 16 anys, “una cosa normal”
Una bona part d’aquests gairebé 500.000 menors que s’emborratxen cada mes ho fan entre els 14 i els 16 anys, tot i que la venda d’alcohol als joves a aquesta edat està rotundament prohibida per la llei.
Amb l’excusa que ho fan i ho hem fet tots, els adults consenten que els joves, fins i tot menors d’edat, accedeixin a aquestes begudes i les ingereixin de vegades de forma compulsiva.
“Aquest és el gran problema, que la societat espanyola no només és permissiva sinó que fa gala d’això; només quan passa una cosa seriosa, com la mort d’una nena de 13 anys durant un “botellón”, posem el crit al cel, per després tornar a callar”, adverteixen els experts, que assenyalen que la conciliació laboral i familiar ajudaria a combatre el consum d’alcohol en menors, en poder dedicar els pares més temps als seus fills.
Estem parlant d’una cultura que els menors han assimilat des de petits i que, quan arriben a l’adolescència, comencen a posar en pràctica. Consideren que consumir alcohol no comporta riscos, llevat que es passin molt.
Segons l’enquesta Estudis del pla nacional sobre drogues 2014-2015, set de cada deu adolescents d’entre 14 i 18 anys han begut en l’últim mes, el 30% fins a emborratxar-se. L’edat d’inici se situa en els 13,8 anys i l’anomenat “consum compulsiu” ha augmentat del 14% al 37% entre els joves de 14 a 16 anys.
Les festes etíliques són considerades com una cosa “normal”, quan tots els estudis, científics assenyalen que el desenvolupament complet del cervell humà no s’aconsegueix fins als 20 anys, “és a dir parlem d’una edat en què els excessos repercuteixen molt negativament en el posterior desenvolupament físic, psicològic i mental “.
Així ho adverteix el document presentat a la jornada Mobilització Alcohol i Menors, que va reunir el 18 de gener 2018 membres de la plataforma del mateix nom integrada per més de 40 entitats, en la qual es va presentar un document amb propostes per combatre l’alcohol en els menors.
En les seves conclusions, demanen expressament a les administracions públiques que “fomentin polítiques de conciliació familiar i professional perquè es facin realment efectives en l’empresa. La major dificultat que troben les famílies és poder conciliar. És una necessitat disposar de temps per ocupar-se de la criança i educació dels seus fills”.
Segons el parer dels experts, amb aquest objectiu cal involucrar tota la societat, tal com va indicar el vicepresident de la Fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD), impulsora del moviment, José Ignacio Calderón.
Des d’aquesta organització s’insisteix que cal modificar la cultura de permissivitat que hi ha respecte a l’alcohol i no centrar-se exclusivament en les mesures restrictives i punitives,
Porros abans d’entrar a classe
Una altra de les qüestions que preocupen als experts pel que fa al comportament dels més joves és el creixent consum d’haixix.
Molts d’ells reconeixen que fins i tot fumen porros abans d’entrar a classe per poder “afrontar la seva vida” i per les “escasses” perspectives de futur que els brinda la societat, insistien els experts en la presentació del ‘Estudi Sociològic Qualitatiu sobre consum d’alcohol i cànnabis en joves i adolescents ‘, realitzat per Socidrogalcohol.
Segons informació publicada a Infosalus, l’edat d’inici de consum al cànnabis se situa entre els 16 i 17 anys, i els adolescents que reconeixen consumir haixix o marihuana ho fan durant el dia, fins i tot a l’entrada de l’institut i en els esplais, el que dóna una idea de l’estat d’intoxicació amb que poden assistir a les classes.
En massa ocasions el consum està normalitzat perquè l’associen a l’estesa idea que té un ús terapèutic. La qual cosa podria explicar que el vegin com una forma de “anestesiar-se” i “regular les seves emocions“.
“Els joves reclamen sentir-se recolzats, pel que és necessari que els oferim optimisme de cara al seu futur, ja que amb la crisi ha hagut un augment d’aquells que volen viure el present ja que els és dur pensar en el seu futur“, ha explicat la presidenta del Consell General del Treball Social, Ana Lima.
Igual com succeeix amb el consum d’alcohol, els més joves comencen a consumir porros com un “ritual de pas” per deixar de ser un “nen”; i els caps de setmana és quan més solen recórrer a beure alcohol i fumar haixix amb aquest objectiu.
“Així mateix, crida l’atenció que els joves arribin a veure més perillós el tabac que l’alcohol i cànnabis, per la qual cosa cal que la societat mediti sobre què està passant, si realment s’està abordant el problema i si s’està fent prou”, ha recalcat la delegada de Socidrogalcohol a la Comunitat Valenciana, Stella Vicens.
Davant aquest escenari, el president de Socidrogalcohol, Francisco Pascual, ha subratllat la importància que les famílies s’impliquin més en educar sobre els riscos que comporta el consum de cànnabis i alcohol entre els joves; i que la societat lluiti per ells per oferir-los un futur més esperançador.
“Els problemes del consum en els menors són el problema del món adult, de manera que si no atenem al que verbalitzen els joves serem poc eficients en la prevenció”, ha conclòs el delegat per al Pla Nacional sobre Drogues, Francisco d’Asis Babín.
Jocs en línia i joves ludòpates
Per altra banda, professionals sanitaris estan advertint d’un augment de l’addicció als jocs d’atzar en línia, especialment en les apostes esportives, una moda que és la principal causa de ludopatia entre els joves menors de 26 anys, segons un estudi del Consorci Sanitari del Maresme.
Un 40% fan apostes esportives, un 24% juguen al pòquer, i un altre 24%, al casino. La resta, a la borsa i al bingo. A la unitat de joc patològic de l’Hospital de Bellvitge també han detectat un increment de les addiccions al joc online, que si el 2015 representaven un 10,3% de les consultes, el 2016 ja eren un 20% .
El més preocupant d’aquesta tendència és que també està afectant els joves. “Està demostrat que la publicitat té un impacte molt negatiu en persones joves, que poden associar l’esport a aquestes activitats”, assenyala Susana Jiménez-Múrcia, cap de la unitat de joc patològic de l’hospital.
Aquesta experta es refereix a la publicitat que de les apostes esportives per internet estan fent figures de l’esport com Neymar, Cristiano Ronaldo, Ronaldo o Rafa Nadal, alguns dels esportistes que han anunciat jocs o cases d’apostes en línia.
Un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) informa que els anuncis d’apostes van copar el 45% de la publicitat d’una retransmissió esportiva de ràdio i el 20% de la publicitat d’un partit de futbol. El CAC ja ha demanat prohibir els anuncis de joc durant l’horari protegit, així com suprimir els famosos de la publicitat del joc.
Per a Cristina Martínez, psicòloga de la unitat de joc patològic del Consorci Sanitari del Maresme, el problema és que la publicitat “normalitza el joc”.
El joc d’atzar en línia, que resulta molt més atractiu per als joves, és el doble de addictiu que el presencial i els jugadors s’enganxen a edats més joves: 28 anys de mitjana, enfront dels 33 del jugador presencial.
Martínez alerta de l’auge d’aquest fenomen entre els joves: “calculo que d’aquí a dos o tres anys la meitat dels pacients que consultaran ho faran per aquesta addicció”.
La qüestió és que no es percep com una ludopatia. “Està socialment acceptat i la percepció de risc és inferior, i no és així“, raona per la seva banda Jiménez-Múrcia.
“Hi ha menors d’edat jugant als quals ningú exigeix identificació i que poden estar jugant-se els diners de la família a les 5 de la matinada“, alerta un addicte al joc que pertany a l’associació Jugadors Anònims.
La llei prohibeix l’accés als menors, però es calcula que un 10% dels adolescents han jugat alguna vegada. “I això és il·legal”, recorda Martínez, que creu que s’ha de fer prevenció en les escoles.
Els jugadors d’apostes no només són més joves sinó que també desenvolupen l’addicció més ràpid i contrauen deutes més elevades.
