L’adjectiu digital s’usa freqüentment per cobrir de novetat usos i comportaments que tenen en si poc de nous. L’ús dels ordinadors i dels smartphones, cada cop amb més cobertura i internet, han canviat la forma de fer moltes coses, però també han estat simples suports d’usos tradicionals que s’han mogut en el món electrònic tot i que segueixen sent els mateixos. La mateixa notícia la podem llegir en paper o en un suport digital, una foto la podem fer amb una càmera de fotos o amb un mòbil, podem deixar un missatge en una bústia de veu o enviar-lo per WhatsApp … Existeix realment una revolució digital o és simplement, que no és poc, un avanç tecnològic?
No hi ha dubte, hi ha una revolució digital. S’ha creat una nova forma de fer coses, el món digital trenca amb les barreres del temps i de l’espai, això és el realment revolucionari. Un clar exemple és el comerç digital: abans, per comprar alguna cosa necessitava desplaçar-me a una botiga, en el món digital puc comprar a qualsevol part del món; abans havia de comprar en l’horari d’obertura d’aquesta botiga, en el món digital puc comprar a qualsevol hora.
El mateix passa amb la comunicació digital, ara puc comunicar-me amb qualsevol persona del món en qualsevol moment. Pocs entenen que el seu interlocutor no estigui disponible en qualsevol moment. Tant és que estigui a casa o fora, viatjant o de vacances, sa o malalt … Aquí i ara s’han convertit en l’estat natural de les coses. Això té increïbles avantatges, també indubtables riscos.
L’ésser humà necessita temps i espai. Temps per pensar, per escoltar, per reflexionar una resposta, per meditar una pregunta, per crear una idea. Espai per reconèixer que la vida és un camí, que el proïsme és a prop, que tenim un destí, que anem i tornem …
La revolució digital necessita ser ajustada a la mesura de l’ésser humà, necessita ser humanitzada. Això no vol dir rebutjar la tecnologia, significa protegir certs temps i espais, blindar davant el tsunami digital, donar-los un estatut especial. Potser apagar el mòbil unes hores al dia o marcar uns llocs desconnectats. Alguns parlen de practicar la “appstinència”. Cada un, personalment i també com a societat, pensem com humanitzar el món digital abans de ser absorbits per la seva enlluernadora novetat.
