Carles Toda és un directiu de la Caixa prejubilat. Sempre ha treballat a l’àmbit privat, lluny de la política. És un emprenedor i continua participant en dues empreses. Sap de gestió empresarial, de balanços, de tecnologia. No té el perfil d’un polític professional, és evident.
Casat, amb 5 fills, 11 nets, dos nens en acollida. I un gos. Molta sensibilitat pels temes socials, implicat en vàries fundacions i ONG’s.
Es va afiliar a Units per Avançar, la formació nascuda de les restes d’Unió Democràtica, després del naufragi del partit democristià, que no va sobreviure al trencament de la coalició amb Convergència i a un procés molt sagnant d’escissió interna. Víctimes d’aquesta època tan convulsa que vivim a Catalunya des de 2015.
Carles ha decidit presentar-se com a candidat a l’ajuntament de Sant Cugat en el número 1 de la llista d’Units per Sant Cugat, una coalició formada per la delegació local d’Units per Avançar, Convergents i Lliures (dues escissions de l’antiga Convergència, PDECAT). Es presenta com una formació humanista, catalanista, no independentista i partidària del diàleg i del consens.
Tot i que la seva prioritat és Sant Cugat (“I si parlem de Sant Cugat?” és el seu eslogan de campanya), la candidatura no deixa de ser també un experiment, un test sobre les possibilitats d’èxit d’un partit que no vol trencar amb l’Estat però vol defensar els interessos i les institucions catalanes, en aquest cas partint de la política municipal. Sovint hi ha gent que diu que se sent orfe de partit. A les generals em vaig trobar amb molta gent que no sabia qui votar. Recordem que les enquestes apuntaven a un 40% d’indecisos. A Catalunya hi ha una bossa de votants moderats, no independentistes, però que no estan d’acord amb el plantejament sovint tan agressiu que alguns partits d’àmbit estatal tenen en relació a la situació que patim els catalans. Una situació de fractura, amb conseqüències molt greus per la convivència que cal solventar com sigui.
Carles Toda parla de “sembrar la llavor”. Si l’experiment funciona, potser es pot exportar a les properes eleccions al Parlament, que no tardaran en arribar (és probable que abans de finalitzar l’any). L’objectiu inicial és la política municipal, i poder entrar en el govern de Sant Cugat, sens dubte. I afrontar alguns dels reptes que te aquesta ciutat, on es viu tant bé i alhora es pateixen greus problemes de seguretat, per exemple. On hi viuen tantes famílies que no sempre tenen accés a un habitatge amb preus assequibles, on també hi ha bosses de pobresa, sí, a Sant Cugat també hi ha pobres…
Tanmateix, no és només un model per Sant Cugat. Podria ser un model a exportar a altres municipis i a la Generalitat.
Veurem si la llavor germina, i creix.
Article publica al blog Cave Canem de J.M. Silva
