Tot i que ignoro si t’arribarà aquesta carta, ja que les darreres vegades que havíem tingut algun contacte va ser a través de Twitter i un bon dia vas decidir bloquejar-me sense cap motiu, i no tinc altres mitjans per contactar amb tu, he decidit tanmateix escriure-la i penjar-la en l’espai sideral de la xarxa per si alguna ànima de bon cor decideix fer-te-la arribar.
Primer consell: deixa Twitter. Avui mateix. No saps com funciona. No és una eina per a tu. Et sembla molt divertit però no ho és. Un mal ús té greus conseqüències en matèria de reputació, i en el teu cas està malbaratant tota una carrera política, amb errors i encerts, però són molts anys de dedicació al país per llençar-los per la borda d’aquesta manera tan absurda.
Segon consell: Si no fas cas del primer consell, deixa d’insultar. Deixa de dir “xoni”, “miserable” “retonto” o “majordom” a adversaris polítics per molt que alguns d’ells també utilitzin un llenguatge similar. No fa per algú que ha estat expresidenta del Parlament i exconsellera del govern. Si no estàs d’acord amb el que diuen, no aboquis la teva ira a les xarxes. No és el lloc. Encara ets la portaveu d’un partit amb representació al Parlament i fins i tot t’has presentat com a candidata a unes primàries d’una llista independentista a la ciutat de Barcelona. No pots dir que vols recuperar la dignitat institucional i carregar-te-la cada cop que escrius un tuit. I de pas, deixa de criticar determinats grups de comunicació. És la cosa més absurda que pot fer algú que encara vol tenir veu política. Quan tinguis problemes, com ara, ningú sortirà a ajudar-te.
Tercer consell: No enviïs ningú més fora de Catalunya. Això no és casa teva, és casa de tots. I hem d’aprendre a conviure, per difícil que sigui després del que ha passat aquests darrers anys, uns i altres, pensem el que pensem. I no podràs fer fora tota la gent que no opini com tu, per molt que et molesti el teu pensament.
I quart consell: no li tornis a dir a la televisió pública d’aquest país qui ha de participar o no a una tertúlia política, i menys encara proposar que sigui gent del teu partit. No facis llistes negres. No és la manera de defensar les teves idees ni la pluralitat d’un mitjà que ja està sotmès habitualment a molta pressió.
He treballat durant molts anys al teu costat. Hem compartit molts bons moments en política. No ets la mateixa persona que vaig conèixer. T’han canviat. Has canviat. Em fas pena i sovint em fas passar vergonya. Renuncia a la Creu de Sant Jordi i retira’t de la vida política. Encara estàs a temps de passar a la història, no pel que has escrit a Twitter els darrers temps, sinó pels teus 30 anys de servei al país.
Article publicat al Blog Cave Canem de J.M. Silva
Atentament,
Josep Manuel Silva Alcalde
