(Grup Areópago) Estem en plena campanya electoral. Sense ser massa pessimistes i sí bastant benvolents es pot afirmar que davant els ulls del ciutadà mitjà està adquirint tints certament ombrívols. La cultura dominant, amb les seves bones dosis d’individualisme narcisista que dilueix el subjecte humà i el deixa desangelat i a mercè de les xarxes, ha penetrat en l’àmbit de la política i s’ha apoderat de la seva praxi i de les seves formes. La nova societat que s’està conformant, que uns anomenen “líquida” i altres la cataloguen com “gasosa”, han sembrat el camp polític de populismes, nacionalismes, involucionismes, socialismes irreconeixibles, desafecció política i no sabem quantes coses més.
S’ha escrit, es diu, s’explica, s’escolta que el marc polític pel qual es regeix la nostra vida en comú és el d’una democràcia representativa. Hem d’entendre com a tal i així està escrit en el preàmbul de la nostra Constitució que té la finalitat de garantir la convivència democràtica, la llibertat d’expressió, la igualtat, i altres drets fonamentals sense els quals seria impensable la vida en societat. Vist el vist i tal com s’està desenvolupant aquesta campanya electoral i les actuacions polítiques dels últims temps no és molt difícil assegurar que la política d’aquest país té un gran dèficit de qualitat democràtica.
Ja fa un temps que en àmbits de la filosofia política es va començar a parlar que tota democràcia participativa hauria de construir i assentar-se primer com a democràcia deliberativa en la qual el diàleg hauria de tenir un valor insubstituïble i fonamental. Que el central i essencial d’un sistema democràtic i de la seva pràctica no s’hauria de situar en l’exercici diari de la crida al vot, sinó en l’exercici deliberatiu mitjançant el diàleg propiciat en un ambient d’igualtat, llibertat i respecte. Només això pot legitimar la decisió de les majories.
Treure el cap avui als mitjans que ens estan transmetent la campanya electoral produeix en el ciutadà mitjà una coïssor i tristesa considerables. L’insult, la desqualificació de l’adversari -que s’ha convertit en enemic-, la intolerància i el fanatisme amb què s’està actuant en alguns àmbits de la nostra societat, reflecteixen símptomes d’un deteriorament cívic que d’alguna manera s’ha de reconduir si de veritat creiem en les virtuts i valors democràtics.
Des d’aquest panorama tan desolador només es pot concloure que en aquesta campanya electoral la nostra reflexió fonamental ens ha de portar, més enllà de a qui votar, a aprofundir en com reconduir la política des d’una perspectiva de diàleg i respecte per fer possible la convivència i la trobada entre persones i grups que pensen diferent, que és sens dubte, l’essència d’una democràcia.
