Deia el poeta sevillà: “A poc a poc i bona lletra: / fer les coses bé / importa més que fer-les” (Proverbis i cantessis, XXIV). Ara se celebra el 80 aniversari de la mort d’Antonio Machado pocs dies després de travessar la frontera amb França, rumb a l’exili (22 de febrer de 1939). La tomba d’Antonio Machado ha rebut la visita de Pedro Sánchez, el president del Govern. També deia Don Quixot a Sancho “Amb l’Església hem topat” (Segona part, capítol IX).
L’exhumació de les restes de Francisco Franco, que ja ha merescut una llei i dos decrets-lleis, segueix sense executar-se. La precipitació amb què es va anunciar no va tenir en compte dues qüestions principals: la família del dictador i l’Església.
Després de la moció de censura, el nou president del govern, Pedro Sánchez, va llançar la notícia als quatre vents que Franco seria exhumat ràpidament. Recordo que els periodistes li van preguntar quan, i ell va dir al juliol, després a l’agost, després abans de final d’any, i ara … ho farà el nou govern que surti de les urnes. Per què crear tanta expectativa?
L’exhumació està en mans de la família després que l’Església hagi dit que no s’oposa a ella. Però el Govern ha fet malament en voler implicar la Santa Seu. I més filtrant a la premsa que la Santa Seu hauria “ordenat” a la comunitat benedictina del Valle de los Caídos, acatar a “l’autoritat”, al Govern. No és així: l’autoritat en aquest cas és la Llei interpretada pels tribunals civils (Tribunal Suprem, en aquest cas), en un Estat de dret. I en el Dret Internacional el compliment dels pactes amb el Vaticà.
Aquestes són les 10 claus del cas:
- La Santa Seu –de la mateixa manera que l’Arquebisbat de Madrid, i la congregació benedictina de Solesmes(França) de la qual depèn la comunitat del Valle de los Caídos- ja ha dit que no s’oposa a l’exhumació, però l’han de decidir el Govern d’acord amb la família. Tota la responsabilitat no pot recaure sobre el prior del monestir.
- El govern també ha dit que podria concedir a una altra orde religiosa la custòdia del Valle de los Caídos (impossible sense trencar un acord amb la Santa Seu).
- La comunitat benedictina del Valle de los Caídos està vinculada amb la Santa Seu des de la seva fundació. La va establir el papa Pius XII en un Breu (llei) de 1958. Aquesta llei estableix: atès que el monument està dedicat “a la memòria de tots, per una causa o per una altra, van lliurar la seva vida i van sucumbir a la Guerra Civil … Després d’haver consultat els membres de la Sagrada Congregació de Religiosos, exigim i vam constituir per sempre, amb la nostra Autoritat apostòlica i en virtut d’aquestes Lletres, la nova Abadia que pertany a la Congregació de Solesmes (França) de l’Orde de Sant Benet sense que res ho pugui impedir. Els benedictins estan agrupats en diverses congregacions independents.
- El Valle de los Caídos no podrà ser un centre civil de memòria històrica, com havia insinuat el govern, sense una denúncia unilateral dels acords amb la Santa Seu. Tornar a conflictes passats Estat-Església?
- De qui és el Valle de los Caídos? Està en mans d’una Fundació creada per decret llei de 1957, que entre altres coses afirma (art. 3): “Els béns d’aquesta Fundació són: a) El Valle de Cuelgamuros amb tots els seus edificis (inclosos els mobiliaris i aixovars), terrenys i drets accessoris”. Són, “béns de domini públic i tindran, per tant, el caràcter d’inalienables, imprescriptibles i inembargables no estaran subjectes a tributació”. No és fàcil canviar el seu ús.
- La Llei de memòria històrica (2007) diu: Article 16. Valle de los Caídos. El Valle de los Caídos “es regirà estrictament per les normes aplicables amb caràcter general als llocs de culte i als cementiris públics. En cap lloc del recinte podran dur-se a terme actes de naturalesa política ni exaltadors de la Guerra Civil, dels seus protagonistes, o del franquisme”.
- La família ho va posar molt difícil quan va anunciar que, si s’exhumen les restes de Franco, aniran al panteó que la família té en propietat a la catedral de l’Almudena, al centre de Madrid. A ningú va agradar aquest anunci.
- Franco no va decidir ser enterrat al Valle de los Caídos, i la seva família el volia en el Panteó familiar del Palau del Pardo. Ho va decidir el president del govern AriasNavarro, d’acord amb el rei Joan Carles. El llavors abat, Don Luis María de Lojendio, va improvisar un panteó.
- Des que ha sortit la polèmica, s’han multiplicat les visites a la tomba de Franco.
- El Tribunal Suprem (la Sala de la secció tercera del Contenciós-Administratiu) va decidir (desembre de 2018) aturar l’exhumació “únicament sobre la idoneïtat d’aplicar la mesura cautelar que van sol·licitar els nets de Franco al·legant que l’exhumació plantejaria una situació irreversible. La decisió es refereix únicament a l’aplicació de l’esmentada mesura sense entrar a estudiar el fons del recurs presentat per la família. Amb posterioritat, la Sala, haurà de pronunciar-se sobre aquest recurs, la conclusió pot trigar mesos a conèixer-se”, diu.
Així les coses, si hi ha exhumació de Francisco Franco, tardarà lo seu, perquè, diu el refranyer espanyol: les coses de palau van a poc a poc. Mentrestant, els que volen eliminar la memòria del dictador no fan altra cosa que recordar-ho una vegada i una altra.
