En una societat plural, per poder garantir una convivència acceptable, és suficient una ètica de mínims, però han de ser uns mínims que siguin compartits per tothom. Això en el millor dels casos, ja que garanteix un ordre just, la qual cosa ja és important.
Però tenim tot el dret a estirar una mica més la corda i pujar de nivell. Un nivell més humà i més fraternal.
Seria una ètica sorprenent, perquè no només invita a respectar i estimar als amics, sinó també a aquells que no ho són, és a dir, els enemics. Ens invita no solament a donar a aquells que ens han donat, sinó també a aquells que no ens han donat res.
L’atmosfera en què vivim, on tot té un preu, aquest excés de generositat, sembla que no l’entenem. El món no entén el fet de donar o donar-se sense esperar res a canvi. Una generositat gratuïta, on el més normal és compadir-se d’aquell que està en una situació difícil.
Reconciliar-se i perdonar aquells amb qui hem tingut greus diferències. Obrir espais de diàleg amb els que pensen diferent.
En un camí observat des de fora, pot fer la sensació d’impossibilitat. Però no és així. Vist des de dins, és gratificant i atractiu.
Els que han fet aquesta experiència, rarament es tiren enrere perquè és un camí que els dona sentit a la vida. Ens fa més humans i ens obre a unes possibilitats que no podríem ni imaginar. Partint de la base que tots tenim capacitat d’estimar, val la pena obrir-se a aquesta aventura, amb la seguretat que no estem sols. Si fem la nostra part, l’Esperit que ens anima farà la resta.
Els que han fet aquesta experiència, rarament es tiren enrere perquè és un camí que els dona sentit a la vida Share on X
Loading ...
