Seria bonic, que ètica I estètica, anessin sempre de bracet. Però no acostuma a ser així. Això no vol dir que hi hagi artistes que tinguin una gran ètica humana. Però la història, ens recorda que la sensibilitat estètica, no necessàriament fa millor a les persones.
Els mateixos jerarques “nazis” que s’extasiaven amb la música de Wagner, eren insensibles als gemecs dels camps de concentració. Schiller en les seves famoses “Cartes sobre l’educació estètica” observa que les etapes històriques de sublimitat artística, acostumaven a ser etapes de decadència ètica I moral. Per tant, aquell optimisme platònic que considerava inseparable bondat, bellesa i veritat, la història no ho ha confirmat.
Quina és la raó per la qual ètica i estètica no sempre van juntes?
Estudis fets per psicòlegs sobre el comportament humà, reconeixen que quan es cuiden molt les formes, sovint es descuida el fons, i al revés, quan cuidem molt el fons, descuidem les formes.
Com tot a la vida, tant l’ètica com l’estètica s’han d’educar i treballar, perquè això no neix per generació espontània. No direm que no hi hagi persones amb unes aptituds artístiques innates, però la majoria de la gent no les tenim.
L’estètica I la bellesa, són generoses. Per aquells que no tenim la traça de ser uns artistes, podem gaudir de la contemplació de la bellesa, veure una obra d’art, escoltar música, meravellar-nos davant d’un paisatge, o de les formes increïbles de la nostra muntanya de Montserrat, o contemplar una posta de sol.
Sembla que estem perdent la capacitat contemplativa, i l’estem perdent per la pressió implacable d’una societat consumista que ens distreu amb l’afany de tenir coses. La societat de consum, de la immediatesa, i de les presses, no ens deixa espai a la contemplació, i a poc a poc se’ns va menjant la nostra capacitat ètica de ser més humans, més persones I més solidaris.
Aquestes dues dimensions, la dimensió humana i ètica, i la dimensió contemplativa i estètica, ens obren la porta a una nova manera d’entendre la vida, més lliure I creativa. Potser no tindrem tantes coses, però valorarem més les que tenim, i aprendrem una cosa fonamental: que la trobada amb l’altre i la trobada amb la natura, és el gran moment que no hem de desaprofitar.
Loading ...
