Barcelona, és el PSC l’alternativa?

Un nou-vell mot d’ordre corre pels ambients polítics. La construcció a l’alternativa de Colau és el PSC. Només en una societat tan desnortada com la nostra es poden produir, amb notable acceptació, formulacions d’aquesta mena. Considerem-ho

1. El PSC, amb Collboni al capdavant, ha esta l’aliat necessari perquè governés Colau. Es la seva crossa per a totes les iniciatives conflictives, el urbanisme tàctic, l’agressió contra el vehicle privat, la congestió de la circulació, el tramvia per la Diagonal, les superiIlles… y es especialment responsable en el fracàs d’aconseguir la represa econòmica de la societat. Com pot ser l’alternativa? A què? Al tramvia, a un altre model urbanístic i de mobilitat? Ara sí que voldrà l’ampliació de l’aeroport? ¡Per favor! No té cap credibilitat. Procedir així és acabar de destruir l’escàs prestigi que li pot quedar a la política.
2. El PSC és Sánchez, el PSOE de Sánchez, és l’aliança amb els Comuns i Podemos, amb ERC i Bildu. Això és una evidencia clamorosa, i els que diuen que no és així, i que els socialistes catalans són una altra cosa, o bé neguen la realitat, o bé viuen en un passat llunya, el de Maragall i els Jocs; el de les aliances amb la societat civil.
3. A Espanya, Catalunya i l’Ajuntament governa una mateixa ideologia, el progressisme de gènere en formats diferents, que aplica polítiques de la cancel·lació i de doctrina woke, i que esta instal·lat en el supremacisme ideològic, incompatible amb un estat lliberal -les lleis que fan són espectacularment clares en aquest sentit. Que té una catalanitat que com a molt es reconeix només amb fets obres i autors d’una bàndol de la Guerra Civil, i que, per tant, comporta la misèria cultural per a Catalunya.
4. Aquesta és la realitat: Que en aquest escenari, els nous partits que volen configurar una alternativa centrada creguin que aquesta  passa per una aliança seguint el model d’Units amb el PSC. Ja em direu quin recorregut tenen i de què són alternatius. En realitat, és alimentar la hegemonia que avui domina Catalunya: ERC-PSC- Comuns: la progressia de gènere.

L’alternativa no sorgirà de tot això, sinó de la realitat. La qual cosa entranya una alternativa cultural capaç de configurar un corrent social, que s’acaba articulant en una opció política. Qui vulgui anar de pressa, que sàpiga que potser li tocarà alguna cadira, poques,  però que  contribuirà a aprofundir la crisi de societat i de valors que està derruint Catalunya.

Naturalment, em puc equivocar, però per això està Converses, per recollir altres opinions… Per conversar.

 Loading ...