A propòsit de la tramitació parlamentària de la reforma del Codi Penal, la qual pretén emmarcar la manifestació pacífica, en la majoria dels casos la pregària en silenci, davant les clíniques on es practiquen avortaments com a assetjament, i de la superació per majoria absoluta del primer tràmit parlamentari al Congrés dels Diputats a l’espera que es pronunciï el Senat, cal que comencem a dir les coses pel seu nom.
La proposició de Llei Orgànica (per modificar el Codi Penal és necessari fer-ho a través d’una Llei Orgànica, la qual requereix la majoria absoluta dels diputats per ser aprovada) preveu incorporar un nou article al Codi Penal, a proposta de l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs (ACAI), amb la següent redacció per als seus apartats:
“para obstaculizar el ejercicio del derecho a la interrupción voluntaria del embarazo, acosare a una mujer mediante actos molestos, ofensivos, intimidatorios o coactivos que menoscaben su libertad, será castigado con la pena de prisión de tres meses a un año o de trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a ochenta días”.
“las mismas penas se impondrán a quien, en la forma descrita en el apartado anterior, acosare a los facultativos o directivos de los centros habilitados para interrumpir el embarazo con el objetivo de obstaculizar el ejercicio de su profesión o cargo.”
“atendidas la gravedad, las circunstancias personales del autor y las concurrentes en la realización del hecho, el tribunal podrá imponer, además, la prohibición de acudir a determinados lugares por tiempo de seis meses a tres años.”
“en la persecución de los hechos descritos en este artículo no será necesaria la denuncia de la persona agraviada ni de su representación legal.”
En aquest sentit, cal preguntar-se si les coaccions i l’assetjament, sigui quina sigui la seva motivació, ja són delicte (articles 172 i següents del Codi Penal), perquè cal incloure un nou article al Codi Penal que persegueixi conductes que ja es troben perseguides?
La resposta és ben senzilla, la majoria parlamentària que sosté el Govern d’Espanya s’està encaminant en una deriva autoritària, anomenada dret penal d’autor. Aquesta tendència es basa en la valoració de la gravetat d’un fet, no pel fet en sí, sinó per la persona que l’ha comès. Així, en base a aquesta concepció del dret penal, hi ha conductes que si les comet una persona són delicte, però, en canvi, si les comet una altra no ho són.
D’aprovar-se aquesta reforma del Codi Penal, es produirà la paradoxa que davant de dues conductes molt similars com poden ser pregar en silenci davant d’una clínica que practica avortaments i manifestar-se pacíficament en contra del maltractament animal davant d’un escorxador, la primera serà constitutiva de delicte i la segona no.
En aquesta mateixa línia, és ben curiós que a dia d’avui es pretengui penalitzar l’exercici pacífic dels drets de reunió, expressió i la llibertat religiosa i ideològica, quan fa uns pocs mesos es van despenalitzar els piquets de vaga, justificant que així es reforcen els drets dels treballadors.
L’actual Govern d’Espanya està arrossegant tot el país cap a un clima perillós i molt poc democràtic, en el qual les opinions oficials són valides i les opinions crítiques són delicte.
Ara bé, els deliris i perjudicis autoritaris de la majoria parlamentària posats de manifest en l’esmentada proposta de reforma topen frontalment amb el marc de drets i llibertats establert per Constitució Espanyola de la següent forma:
- Es vulnera el dret a la reunió pacífica sense armes, el qual no està subjecte a cap mena d’autorització prèvia si no s’obstaculitza la via pública tallant carrers. Des de quan un rosari o la imatge d’un nadó somrient són armes?
En aquest sentit, el Tribunal Europeu de Drets Humans assenyala que és important que els poders públics mostrin certa tolerància davant de concentracions pacífiques, a fi que la llibertat de reunió no sigui buidada de contingut.
- Es vulnera el dret a la participació de la ciutadania en els afers públics, tenint en compte que la manifestació pacífica és una de les poques ocasions on la ciutadania pot fer-se ressò de la seva opinió i les seves reivindicacions públicament.
En aquest sentit, la Constitució determina que els poders públics han de facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. Per tant, d’aprovar-se la reforma, els poders públics, en comptes de facilitar, estarien impedint la participació dels ciutadans en la vida pública.
- Es vulnera la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i les comunitats, sempre que es mantingui l’ordre públic. Un es pregunta quin desordre públic genera pregar en silenci a la vorera d’un carrer.
- Es vulnera la llibertat d’expressió i difusió de pensaments, idees i opinions i s’introdueix la censura prèvia penalitzant la manifestació de l’opinió dels que estem a favor de la vida i, per tant, no encaixem amb la veritat oficial.
En aquest sentit, el Tribunal Constitucional ha determinat repetides vegades que l’espai urbà no és només un àmbit de circulació, sinó també un espai de participació propi de les societats democràtiques.
Per si fos poc, la mateixa Constitució determina que les associacions que persegueixin fins o utilitzin mitjans tipificats com a delicte són il·legals. Així, d’aprovar-se la reforma, com que els mitjans que utilitzen les associacions provida per manifestar-se davant de clíniques que practiquen avortaments passarien a ser considerats delictes, les mateixes associacions serien declarades il·legals.
Davant de tot plegat, cal que diem les coses pel seu nom. La majoria parlamentària que sosté el Govern d’Espanya pretén laminar el marc de drets i llibertats vulnerant la Constitució Espanyola i instaurant un règim de dret penal d’autor.
En definitiva, si tot va segons el previst, el Senat donarà llum verda a la reforma del Codi Penal i en els propers mesos els que preguem davant d’una clínica on es practiquen avortaments serem considerats criminals per les autoritats.
No podem quedar-nos de braços creuats, siguem del parer que siguem respecte de l’avortament, el que ara està en joc és el dret a manifestar pacíficament idees, especialment si són crítiques amb els poders públics i l’opinió majoritària.
Per acabar, em quedo amb la intervenció de la portaveu parlamentària d’igualtat del grup socialista al Congrés dels Diputats, la qual es felicitava de la superació del primer tràmit parlamentari a la cambra baixa i afirmava que el que recollia aquell dia el diari de sessions passaria a la història. Li he de donar la raó, passarà a la història, ara bé, no per felicitar-nos, sinó per avergonyir-nos.
No podem quedar-nos de braços creuats, siguem del parer que siguem respecte de l’avortament, el que ara està en joc és el dret a manifestar pacíficament idees, especialment si són crítiques amb els poders públics i l’opinió… Share on X
Loading ...
