Recordo una historieta de Mafalda en quatre vinyetes. A la primera Mafalda està asseguda en un prat. A la segona vinyeta, se li acosta un ocell. A la tercera l’ocell el té quasi a sobre, ella està entusiasmada. A la quarta l’ocell marxa volant, i Mafalda diu: ho sabia, ningú m’estima.
Aquesta historieta és una caricatura ben real del que és una autoestima baixa, posada en funció de l’opinió dels altres, com si necessitéssim el seu reconeixement. Molts problemes psicològics, com les depressions, les pors, les males relacions… provenen d’una autoestima deficient. I es pot donar pels dos extrems. O per la desvaloració de la mateixa persona, amb la creença que no val per a res, o pel contrari amb la sobrevaloració d’un mateix, com un sentiment d’omnipotència, que no reconeix ni els defectes ni les limitacions.
L’autoestima és el concepte que cada persona (nen, adolescent, adult) té de si mateixa i no es guanya d’un dia per l’altre.
És fonamental que de petits els fills se sentin estimats i ben tractats, que no vol dir “consentits”. Quan consentim, fem creure al nen que és el centre del món i que tot és poc per a ell. Així no li fem cap bé. Estimar-lo vol dir que creiem en les seves possibilitats, que estem contents i valorem quan fa bé les coses, i si surten malament o fracassa, és preferible dir: a veure si la pròxima vegada surt millor.
Mai s’ha d’exigir res que estigui per sobre de les seves possibilitats. El que és cert és que els èxits augmenten l’autoestima. Però com que no tots servim per a tot, és bo diversificar els àmbits d’acció. Si només ens centrem en un i fracassa, ja tenim l’autoestima per terra. El que no val per a una cosa, segur que pot valdre per una altra que li agradi i pugui reeixir.
Evitarem sempre de comparar-lo amb els altres. Cada persona és única. Ajudar-lo a descobrir les seves possibilitats, celebrar i gaudir dels seus progressos, però per sobre de tot, ajudar al fill a què descobreixi que el camí de la felicitat implica aprendre a estimar, valorar i respectar als altres.
El nivell d’autoestima d’un ésser humà té una enorme incidència en la “qualitat de vida” de les persones. Quan una persona adquireix un bon nivell d’autoestima s’alegra de ser qui és.
Al final l'única persona de la qual no es pot fugir mai és d'un mateix, i per tant és amb qui millor hem de viure. Share on X
Loading ...
