Acostumat a la dialèctica parlamentària del seu país, Dinamarca, un exdiputat del parlament danès, expressava la seva opinió de la nostra forma de fer política. Amb un cert humor, no faltat de realisme, deia que al nostre país els desacords en política, s’arreglen a patacades.
Certament, les desavinences entre institucions, entre partits, entre territoris, fins i tot entre diòcesis, sovint es tornen tan tenses, que invariablement acaben als tribunals. Quan aquests dicten sentència, uns guanyen i altres perden. El veredicte complau a una de les parts, que no dubte en lluir-lo com un trofeu de guerra. La part perdedora, amb el cap cot, humiliada i impotent, es refugia en un trist ressentiment.
Legalment el conflicte es pot haver resolt. Sembla aparentment que s’ha solucionat el problema. Però no és així. El conflicte de fons segueix viu, i un dia o altre tornarà a esclatar.
I els ciutadans es pregunten si realment la judicatura és neutral com hauria de ser, o hi ha una lamentable ingerència política.
Si no és neutral i està a favor d’uns i en contra d’altres, podem parlar de justícia.? Per si això no fos poc, a les nostres democràcies la dinàmica parlamentària, funciona amb les majories en les votacions. Aleshores ens podem preguntar: què passa amb les minories? Es que són ciutadans de categoria inferior? Així doncs, la minoria, quan expressa el seu desig o el seu dissentiment, no té prou capacitat operativa per fer-se escoltar. La majoria, recolzada en la seva força, es permet el luxe de mirar cap a una altra banda.
Aquest fet que sembla irrellevant, és el punt de partida on es van covant els conflictes que tard o d’hora tornaran a sorgir. I s’utilitzaran totes les energies a reprimir els fets, en lloc d’analitzar serenament, quines causes els han originat.
Caldrà aprendre una nova manera de fer política, on l’enfrontament sistemàtic deixi pas a un diàleg de qualitat, on potser s’haurà de retocar el llistó de les apetències de cada part per fer possible l’acord.
Però per això cal millorar a fons l’art del diàleg. La forma d’expressar el dissentiment haurà de ser raonat, tolerant, testimonial … i la forma d’escoltar haurà de ser oberta, sense prejudicis ni condicions. Tenir punts de vista diferents no és cap motiu per deixar-se d’escoltar i respectar.