Ho vaig apuntar abans de les eleccions i s’ha complert: la seva escassa utilitat práctica, mes enllà de la seva práctica democràtica. En el seu moment el comentari va provocar algun enuig entre els entregats defensor d’Illa com a solució, que no volien veure que era impossible que fos tal cosa, i que com a molt aniria per la mateixa via del vot a la triomfal Arrimadas.
La raó es obvia. No n’hi ha prou en voler ser una alternativa a l’independentisme. Es requereix molt mes per arribar a construir tal cosa. Calen dues condicions més: expressar la centralitat de la societat catalana, i el PSC, aliat de Colau i Iglesias, amb lleis que liquiden l’escola concertada, que promouen l’eutanàsia sense atendre cap opinió científica ni ètica, i que es neguen a generalitzar les cures pal·liatives, que no fa una llei de sanitat per lluitar millor contra la pandèmia sense liquidar els drets dels ciutadans, no ocupa aquesta centralitat.
L’altre condició està estretament vinculada a l’anterior. Vol dir una catalanitat que sap interpretar les necessitats de la nostre societat, que són especifiques d’un temps de crisi i transició, i que per tant han d’anar amb una gran capacitat tècnica i científica, amb una enorme vocació ètica, per acabar amb la partitocracia que ens destrueix, la demagògia i la corrupció de totes menes, la manca de rendiment de comptes, el descontrol i ineficiència de l’administració, la manca d’acollida de les necessitats de persones, famílies, treballadors i empreses.
Necessitem una opció política que ocuparà la centralitat si assumeix el fet català amb plenitud històrica, l’aplicació fins l’exhauriment de les competències de l’estatut, en part, inèdites, que recuperi les perdudes per la via assenyalada pel propi TC, assoleixi un nou sistema de finançament just i transparent, participi decididament en la governació espanyola, torni a tenir capacitat per incidir en la UE, que pal·lii decididament els estrall de la crisi i centri tota la seva capacitat a construir el projecte econòmic de la Catalunya de la primera meitat del segle XXI, amb ambició i pragmatisme. Que sigui capaç de situar el bé comú, com finalitat, i no com recurs semàntic, sinó com allò concret: la construcció de les condiciones objectives que fan que cada família, persona empresa, escola, entitat del país, assoleixi el seu millor desenvolupament, en benefici del conjunt.
No es simple, però és que governar avui no ho pot ser. Es l’única manera de construir una Catalunya cohesionada, justa, prospera i forta, en matèria i esperit.
Loading ...
Josep Miró i Ardèvol: El més important que he fet a la meva vida és casar-me amb la Muntsa, tenir fills, el Marc i el Josep i, però això ja és una feliç derivada, una néta, l'Anna. El més gran que m'ha passat és haver disposat del do de la fe. A partir d'aquí, tota la resta són conseqüències o complements.
3 comentaris. Leave new
Estic d’acord amb la necessitat del partit que proposa el Sr Miró, peró donat que ha de ser un partit majoritari, fará falta el concurs de molts catalans que encara son sota l’encanteri d’un procés que no va enlloc.
Crec que haurem d’esperar que els catalans s’en adonin que estan seguint el camí de la frustració, que a la gent que avui controla Catalunya no estan més que justificant un camí prés equivocadament.
Modestament penso que en aquesta situació votar al PSC és la menys dolenta de les solucions
M’agrada llegir els articles d’en Josep Miró, perquè coincidim amb els punts de vista sobre l’era actual i la futura. El passat ja no es considera fonamental, malgrat que ens dona una certa experiencia, doncs avui dia tot es desenvolupa a batzegades, amb rauxa i sense un criteri serè, ignorant el Patriotisme, com defensor de la nostra terra i del nostre origen.
Sembla mentida que seguim destruint la nostra Unitat amb tanta partitocràcia i tants xerraires que
volen viure a costelles nostres ! La solució és ben senzilla : Unim-se tots i exigim el FEDERALISME !!!
Oblidem-nos del Separatisme, QUE MAI ENS EL DONARAN ! Ja veureu com moltes Autonomies s’adjuntaran, a més de la UE que ja està recomenant aquesta fórmula a tots els seus membres.
Amunt i crits, doncs,i no perdem més temps !
Qui vol un estat federal a Espanya?