La sensibilitat vers l’altre

Sembla que no es dona la importància que té a la sensibilitat en vers a l’altre. Fins i tot persones com Jean Paul Sartre, va dir aquestes frases tan dures com desafortunades: “L’altre és el meu infern” i també “L’altre és el limitador de la meva llibertat”. Segurament expressava amb aquestes paraules, experiències de relacions personals conflictives.

Així hem vist com al llarg de la història del pensament, s’ha donat relleu a qualitats com la intel·ligència, la memòria, les habilitats culturals o artístiques, però en canvi no s’ha donat la importància que té la sensibilitat humana.

Ser sensible amb l’altre, és estar atent a les seves necessitats, escoltar-lo, i si cal, ajudar-lo. Però sembla, dissortadament, que en aquesta societat hiperconsumista, domina l’egoisme, la vida autoreferenciada, el desig de posseir i de presumir de les coses posseïdes. Tot això forma un conjunt d’actituds que s’oposen radicalment a la sensibilitat cap a l’altre.

Obrim el diari, i veiem situacions tràgiques. Llegim que a la República Democràtica del Congo, s’han diagnosticat més de 310.000 casos de xarampió. Han mort més de 6.000 nens, quan aquí és una malaltia que fa molts anys que tenim controlada. Passem pàgina, llegim el futbol, i un cop acabat el cafè, pleguem el diari, i fins a l’endemà. El diari ja és part del nostre paisatge, però la informació rebuda forma part d’una rutina d’entreteniment, que no ens compromet a res. Podríem dir que la insensibilitat està a l’ordre del dia, fins al punt que tendim a considerar, la sensibilitat, la tendresa, la compassió com un signe de debilitat.

Alguns autors com Friedrich Nietzsche arriben a qualificar la sensibilitat vers l’altre com un “sentiment femení”. I aquí hauríem d’estar molt atents amb aquesta expressió de Nietzsche. No sabem el que pensava quan deia aquestes paraules, si ho feia amb caràcter pejoratiu, o pel contrari, eren una visió del “vitalisme” pel dret a una vida digne.

Amb tot cal dir en clau positiva, que les situacions de crisi, obren una escletxa en favor de la sensibilitat, perquè quan les dificultats o els patiments toquen de molt a prop i es viuen en primera persona, es pot comprendre amb més claredat, les dificultats o patiments dels altres. Això és la compassió, estar obert al bé o al mal de l’altre, sense deixar de respectar la seva alteritat. La sensibilitat vers l’altre, crea un espai on cap dels dos són absorbits per l’altre.

Aquesta és la paradoxa de l’amor. S’estima encara que no es comparteixin sentiments o conviccions. És aquella unitat que inclou la diferència.

 Loading ...