Pornografia, prostitució i poders públics

És una gran anomalia que Espanya, l’estat del món que dedica més mitjans jurídics, personals i econòmics contra la violència que exerceixen determinats homes sobre les dones, sigui al mateix temps, el país més permissiu d’Europa en matèria de pornografia, prostitució, i un dels llocs on els poders públics donen suport a una educació sexual als més joves que afavoreix aquells trastorns de la sexualitat.

Milions d’espanyols estan enganxats a la prostitució i la pornografia i això brinda a les empreses una protecció extraordinària. Tanta, que ni tan sols aquest feminisme que qualifica com a agressors als homes en conjunt, aborden la seva cancel·lació.

Quan Suècia va decidir prohibir la prostitució, ho va fer perquè la majoria de les forces polítiques van arribar a la conclusió que ella era la principal responsable de crear un imaginari propici a la violència, en cosificar a la dona i convertir-la en un producte de mercat estretament vinculat a un sistema estructural de violència: la tracta de dones. Només per aquesta causa, l’ús del cos a canvi de diners hauria d’estar prohibit.

No és el cas d’Espanya, on la figura pertany a llimbs jurídics, per millor benefici de proxenetes, petits i grans, i lloc privilegiat en els punts limítrofs amb França per a la instal·lació de macro bordells, que així aprofiten “l’avantatge competitiu” de les restriccions que, sobre la prostitució pesen al nostre país veí.

Però si en la prostitució encara hi ha veus polítiques i opinions publicades que s’alcen en contra, encara que siguin escasses, amb la pornografia ni això. Existeix,j a no una acceptació, sinó una celebració generalitzada.

La pornografia s’ha convertit en una de les grans alienacions del nostre temps. Cada segon hi ha més de 30.000 usuaris d’internet veient pornografia. Avui ningú roman aliè a ella perquè el seu accés i consum és fàcil, i a més a més, arriba sense demanar-la. Els seus continguts creixen quan a perillositat perquè la novetat que requereix la lògica del mercat comporta accentuar la violència en la relació sexual.

La pornografia causa estralls entre els menors

La pornografia s’ha estès entre els menors amb total impunitat, tot i que l’article 186 del Codi Penal castiga de sis mesos a un any de presó o multa de 12 a 24 mesos, la venda, difusió o exhibició de material pornogràfic entre menors i incapaços.

No es tracta només que el nen o l’adolescent accedeixi a la pornografia, sinó que aquests va a la seva recerca. Ja en 2002 als Estats Units la Henry J. Kaiser Family Foundation va constatar que el 70% dels joves entre 15 i 17 anys s’havien trobat accidentalment amb pàgines pornogràfiques. Avui aquest factor intrusiu s’ha multiplicat.

Més del 50% dels adolescents espanyols d’entre 14 i 17 anys solen accedir regularment a ella, amb l’agreujant que la iniciació és cada vegada més aviat. Els nois veuen pornografia per primera vegada als 13 anys, mentre que les noies ho fan als 14.

La pornografia entre joves i adolescents els porta a considerar les relacions sexuals en uns termes que no són els propis d’una parella real basada en el mutu respecte. La parella es converteix en un objecte sexual, receptor potencial d’agressions. Així mateix, afavoreix les pràctiques sexuals de risc en internet com el ciberassetjament, grooming i sexting.

Les noies senten pressió per desenvolupar pràctiques i actituds observades en l’imaginari pornogràfic perquè creuen que això les converteix en obertes de mires i cool.

La pornografia s’estén entre els adolescents i joves, perquè una part dels pares, professors i monitors són tolerants amb ella. Els joves la consumeixen com a reflex de la societat en què viuen.

La pornografia perjudica la dona

Ho fa en la mesura que l’imaginari pornogràfic modela les expectatives sobre el seu comportament sexual. La ment pornogràfica té serioses dificultats per visualitzar a la dona més enllà de l’observació sexual, constituint una font d’excessos, abús i violència. Les mateixes prostitutes reconeixen que una part important de les agressions que han rebut tenen la seva causa en la pornografia.

Les joves i adolescents estan exposades a un major risc. Es troben immerses en una societat que és sexualment menys respectuosa, està excitada i és més perillosa que en èpoques anteriors. Fomenta l’existència de depredadors sexuals en línia i el ciberassetjament sexual contra elles.

Si bé els homes són els principals consumidors, s’estén entre les dones, fins arribar al 30% dels consumidors a Internet.

I als homes

Els adults que fan un ús regular de la pornografia no s’escapen del mal, perquè modifica les pràctiques sexuals induint a la promiscuïtat, a pràctiques de risc i a exigir a les seves parelles comportaments propis de l’àmbit pornogràfic.

La pornografia ha influenciat entre el 56% i el 62% dels divorcis, encoratja la infidelitat, i en aquest sentit augmenta el perill sobre la salut, perquè multiplica el risc d’ETS. La propensió a la ruptura de les relacions extramatrimonials és un 300% més gran entre els consumidors de pornografia, i un 400% més gran en l’ús de la prostitució.

Molts dels problemes i conflictes en les relacions de parella tenen com a causa la pornografia. Els venedors d’aquesta droga prometen plaer saludable i l’alliberament de les tensions sexuals. En realitat, com tot estímul sobre impulsos primaris, genera addicció, deforma la percepció i la sensibilitat de l’addicte.

Òbviament l’addicció a la pornografia no es cura amb més pornografia. És un perill, causa un dany, i sota aquest enfocament, com el tabac o l’alcohol ha de ser tractada.

Els poders públics i l’educació

Una part gens menor dels governs del nostre país presenta com a celebració o educació, el que és pura i simple incitació sexual, sobretot en els menors, creant les condicions objectives per afavorir el consum de prostitució i pornografia.

A Barcelona, ​​l’alcaldessa Ada Colau facilita any rere any la celebració d’un dels esdeveniments pornogràfics més grans d’Europa, amb exhibicions en viu, de tot tipus de “arts”. Té un gran èxit.

Fa poc l’Agència de Salut Pública de Barcelona, ​​que depèn de la Generalitat i l’Ajuntament, va difondre unes instruccions per a unes pràctiques sexuals segures tot i la Covid-19, recomanava practicar el sexe en espais oberts (no deia ventilats, sinó oberts) , recomanava vídeos pornogràfics i sexe virtual per practicar la masturbació i, és clar ,el sexting.

Particularment greu resulta la web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, dedicada als adolescents, que planteja la penetració anal com un recurs més en les relacions … entre adolescents, les joguines sexuals i el sexting (per després alarmar pel creixement del ciberassetjament entre els menors) i disposa d’un consultori especialitzat on s’aborden temes tan educatius com per què em costa tant arribar a l’orgasme? I abunden les consultes de noies sobre si accedir a la primera relació sexual, a la qual la web contesta sense qüestionar l’edat de la indecisa i la seva parella, com si això no importés en un mitjà que precisament es dirigeix ​​a menors d’edat. Tot sembla resumir-se en follar, follar i follar, com si fóssim una tribu de Macacos Rhesus. Després s’estranyen de les conseqüències.

Article publicat a La Vanguardia

 Loading ...