Política exterior i de seguretat de la UE

La Conferència de Seguretat de Munic (Munich Securiy Conference, MSC) és una conferència anual sobre la política de seguretat internacional que té lloc a Munic (Baviera), des de 1963. És la trobada més gran del món d’aquest tipus.

Al llarg de les darreres dècades ha aplegat als  protagonistes de l’escena internacional per discutir sobre els grans reptes en matèria de seguretat del planeta, i s’ha convertit en el fòrum independent més important per a l’intercanvi de punts de vista per part dels encarregats de la presa de decisions sobre  polítiques de seguretat internacional. La llista d’assistents inclou caps d’estat i de govern, ministres i organitzacions internacionals, parlamentaris, representants d’alt nivell de les forces armades, representants d’organismes científics i de la societat civil, empreses i mitjans de comunicació.  La conferència s’organitza de manera privada i, per tant,  no és un esdeveniment oficial de govern. S’utilitza exclusivament per a la discussió.  No es produeix un comunicat final comú. Existeix tot una sèrie d‘esdeveniments addicionals al seu voltant,  com reunions de joves  (Munich Young Leaders), Reunions del Grup Central de la MSC, així com  cimeres paral·leles sobre temes diversos.  Se celebra cada mes de  febrer a l’Hotel Bayerischer Hof de Munic.

El seu eslògan és “Pau a través del diàleg“.

La 56 Conferència de Seguretat de Munic s’ha celebrat del 14 al 16 de febrer de l’any en curs, i el seu tema central ha estat el següent: “La manca d’Occident“. Volia tractar de la progressiva desoccidentalització del món després del  gran triomf d’Occident de 1968 a escala planetària, considerat per molts analistes com “la fi de la Història“, amb una  gran victòria de la democràcia liberal estil occidental i l’economia de mercat, que semblava històricament definitiva.

Va ser precisament a la Conferència de seguretat de Munic de l’any 2007 quan Vladimir Putin va declarar obertament que s’havia acabat  l’època  de la submissió de la Rússia post-comunista  als països occidentals. Va exposar les seves intencions d’aixecar una nova barricada entre l’Est i l’Oest, ple d’intencions infaustes,  a un auditori que l’escoltava consternat. Mentre Putin parlava, la commoció es podia palpar a l’ambient de l’Hotel Bayerischer Hof de Munic, amb una Àngela Merkel descomposta.

El discurs bel·ligerant de Putin era com una declaració de guerra, un assalt ferotge a l’arquitectura de seguretat mundial concebuda pels poders occidentals. Va denunciar  l’expansió de l’OTAN cap a l’Est com un acte de traïció i va acusar els Estats Units de causar una “desestabilització global“. Segons Putin, el famós “ordre liberal internacional” no era més que una mera projecció de la voluntat nord-americana de dominar el món. A partir d’aleshores, Putin es considerava autoritzat a prendre les decisions que més convinguessin a Rússia.  En definitiva, a  Munic Putin va voler  informar els seus homòlegs occidentals que Rússia tenia la determinació d’acabar amb l’ordre liberal que havia seguit a la Guerra Freda (1945-1989). L’annexió de Crimea  per part de Rússia,  la guerra civil ucraïnesa, la intervenció russa a Síria, etc. no trigarien a arribar.

El president i ànima de la MSC és L’ambaixador alemany Wolfgang Ischinger. En una recent entrevista concedida a diferents mitjans periodístics europeus ha declarat que  “l’ordre internacional comença a esfondrar-se  en els seus elements constitutius“ i que “les certeses que el món donava per descartades durant les darreres dècades  s’estan evaporant“. “Els Estats Units ja no són un protector d’Europa;  vivim en un món de creixents rivalitats de poder i nosaltres, europeus, hem de despertar; Europa mostra una total incapacitat per a jugar el paper d’actor global al món que li correspon, perquè no tenim una política exterior i de seguretat com ens caldria; per tenir-la cal abandonar el sistema de vot per unanimitat; no es pot tenir un exèrcit europeu sense un nou sistema de votació per majoria qualificada“.

L’actual  Presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Úrsula von der Leyen, va prometre al començament del seu mandat que tindríem una  “Comissió geopolítica“, amb una veu més poderosa i unificada, capaç de protegir la sobirania estratègica europea,  però de moment no ha fet  honor a la seva promesa.

Enmig de la pandèmia, el canvi climàtic i la recessió mundial, les grans potències utilitzen els vincles entre els països com a armes per a castigar-se. Els exemples són nombrosos. La Xina amenaça de retenir les entrades mèdiques als països europeus que no li mostrin suport polític. Els Estats Units volen imposar sancions a l’Iran en contra dels seus aliats europeus. Turquia amenaça d’enviar refugiats a Europa si la UE no li paga diners o li dóna suport a Líbia. Rússia intervé a les eleccions europees i polititza les seves reserves de gas natural.

La UE té el potencial i totes les eines necessàries per poder jugar com un veritable actor global en aquest nou món desordenat que estem patint, però encara no ha sigut capaç d’utilitzar-les. Von der Leyen hauria de coordinar millor els estats membres  de la UE, especialment en temes de seguretat. Hauria d’impulsar de manera decidida el sistema de votació qualificada en matèria de defensa i convertir el Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE) en l’instrument director de la nova política exterior i de seguretat que la UE necessita. Von der Leyen encara no ha convertit la nova Comissió en una veritable Comissió geopolítica i encara no ha arribat a ser la presidenta de la Comissió  carismàtica i inspiradora que esperen els europeus en aquests temps tan difícils.

 Loading ...