La llibertat exigeix compromís, realització. Si tinc un parell d’hores lliures divendres a la nit, però no faig res, em semblo a aquestes gallines arraulides al galliner, esperant alguna cosa que covar. Volent aprofitar el temps, més aviat pensaria: per fi tinc un parell d’hores lliures, així és que puc … seguir armant aquell model de aeroplà, acabar de llegir El Quixot de la Manxa, escriure a la tia Sara. El dinamisme de la llibertat es concreta en una decisió i en una activitat, les quals es contraposen a la indecisió i a la passivitat. La llibertat és llibertat només quan s’aprofita per fer alguna cosa, quan s’exercita.
En aquest nivell, el contrari de la llibertat és la passivitat i la manca de compromís.
En els nostres dies s’ha difós la por al compromís. Molts decideixen «no decidir», perquè tenen por d’optar equivocadament. Aquestes persones s’empresonen voluntàriament a la presó de la seva pròpia inseguretat i temor al futur. Per voler deixar obertes totes les opcions, elles mateixes tanquen les portes de la seva plena realització com a persones. Pretenen menjar el pastís i conservar-lo a qualsevol preu, sense sacrificar cap d’aquestes dues opcions. Podria formular-se en aquests termes el sil·logisme que dóna suport a la moderna postura del no-compromís:
– El més important és ser lliure.
– Si exercito la meva llibertat (i em comprometo), limito les meves opcions i disminueix la meva llibertat.
– Per tant, no em comprometeré.
La llibertat humana no consisteix en l’absència de compromisos, sinó en la capacitat per comprometre i perseverar en aquest compromís. Ens realitzem quan ens comprometem lliurement com a persones i vivim coherentment els compromisos que hem assumit. És que una dona ha perdut la seva llibertat perquè ara té quatre fills? Que potser ha trobat un home la clau de la llibertat perpètua perquè als 43 anys segueix sense graduar-se del batxillerat i sense buscar feina? Òbviament no. El fet de desconnectar-nos dels altres, d’evitar els lligams de l’amor, de les amistats i de la responsabilitat, no és el camí per aconseguir la nostra realització personal. És precisament en la donació de nosaltres mateixos on es realitza i completa el nostre potencial com a éssers humans.
És precisament en la donació de nosaltres mateixos on es realitza i completa el nostre potencial com a éssers humans Share on X
Loading ...
