No es pot negar que les institucions europees estant responent contra la pandèmia, les ajudes europees són generoses i els ciutadans ho comencen a percebre.
El 27 de maig la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, va presentar el pla de recuperació econòmica europeu contra el coronavirus, anomenat Next Generation UE (UE de nova generació). Va ser una jornada històrica per a Europa. El pla està integrat en un pressupost de la UE potent, modern i renovat a llarg termini. No són pocs els analistes que afirmen que, quan s’estudiï el procés de integració europea, serà una de les dades que marcaran un abans i un després. Alguns fins i tot opinen que és molt més que un Pla Marshall.
El pla de recuperació vol ajudar de tres maneres.
En primer lloc, donant suport als estats membres amb inversions i reformes. Una nova línia de recuperació i resiliència de 560.000 milions d’euros oferirà suport financer. 310.000 milions es destinaran a subvencions a fons perdut i 250.000 a préstecs. 55.000 milions aniran a la nova iniciativa REACT-UE per afrontar els impactes socioeconòmics de la crisi. 40.000 milions per ajudar als més afectats per la transició climàtica. 15.000 milions van al Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural.
En segon lloc, reactivar l’economia de la UE incentivant inversions privades, amb un pressupost de 31.000 milions d’euros, amb l’objectiu de desbloquejar-ne 300.000 més. Actualització del programa d’inversions InvestEU fins a 15.300 milions.
En tercer lloc, preparació de cara a la eventualitat de rebrots de l’actual pandèmia i de l’esclat d’una de nova. Un nou programa de salut, EU4Health, amb un pressupost de 94.000 milions. Reforçament del mecanisme de protecció civil de la UE, RescEU, amb 2.000 milions. 94.000 milions destinats a Horizon Europe, que es reforçarà per finançar la investigació vital en salut, resiliència i transicions digitals i verdes. A més, el pla no es tanca a les fronteres europees, sinó que vol donar suport a accions externes mitjançant 16.500 milions, que inclouen l’ajuda humanitària.
El Banc Central Europeu (BCE) recolza aquesta proposta de la Comissió perquè considera que va en la línia del que fa temps que demana: una política fiscal més activa que complementi la seva política monetària i que alleugi la seva càrrega com únic instrument contracíclic de política econòmica. També considera que qualsevol retard en l’aprovació del pla de recuperació de la Comissió corre el risc de generar efectes negatius. Al mateix temps, el dia 4 de juny acaba d’augmentar molt considerablement la potència de la política monetària per afrontar la pandèmia. Aquest dia pot convertir-se en una altra data històrica per a la UE. Tres mesos després d’haver aprovat el programa d’emergència de compra d’actius per afrontar la crisi de la Covid-19, (Pandemic Emergency Purchase Programme, PEPP) (programa de compra d’actius contra la pandèmia), el BCE ha doblat pràcticament l’aposta. El programa, inicialment dotat amb 750.000 milions d’euros, s’ha incrementat amb 600.000 milions per adquirir bons públic i corporatius . Al ritme actual de compres de bons, accelerat per frenar les tensions financeres i l’augment de les primes de risc perifèriques, el programa hauria durat només fins el mes d’octubre, quan estava previst fins a desembre. Amb la nova quantitat, i amb la extensió del PEPP fins a mitjans de 2021 i l’anunci de reinversions fins el final de 2022 , el BCE assegura una intervenció reforçada un any més, fins que el panorama econòmic post-Covid sigui més clar.
Amb aquest moviment, el pla d’estímuls del BCE s’eleva a 1,35 bilions d’euros, una quantia que es complementa amb el programa de compres tradicional, valorat en 20.000 milions al mes, i amb el paquet extraordinari de 120.000 milions aprovat el mes de març. D’aquesta manera, el límit màxim d’adquisicions que pot efectuar el BCE aquest any puja fins a 1,71 bilions d’euros. Fins a primers de juny, el BCE ja havia consumit 234.000 milions d’euros (un 30 per cent) del seu programa d’emergència pandèmica (PEPP).
A començaments del mes de març, el BCE dubtava sobre com afrontar la pandèmia. La seva presidenta, la francesa Christine Lagarde, assenyalava que el BCE no era el responsable de contenir els diferencials del deute. Va declarar que “no era cosa seva apaivagar les primes de risc”. La reacció dels mercats va ser molt negativa. Lagarde rectificava poques hores després. Avui ningú dubta del compromís total de l’autoritat monetària contra el coronavirus .
Lagarde ha declarat a la roda de premsa del 4 de juny a Frankfurt que “farem el que sigui necessari sota el nostre mandat“. És un missatge heretat del seu predecessor Mario Draghi (el famós whatever it takes de 2012). Aquestes paraules les ha gravat a foc sobre els inversors a base de mils de milions d’euros disponibles per a compres de deute. Després de l’anunci del 4 de juny, el BCE en principi no veu necessari desplegar més artilleria des del seu costat.
A la seva compareixença el 8 de juny davant de la comissió d’Afers Econòmics del Parlament Europeu, Lagarde ha declarat: “No em qualifiquin de reina del deute. El BCE i jo podríem ser qualificats senzillament com els que van respondre ràpidament a la crisi “.
La injecció massiva de liquiditat per part del BCE facilitarà directament el finançament barat de l’enorme endeutament addicional en que incorren els estats per fer front a la crisi actual. El deute comprat en el marc del PEPP que arribi al seu venciment es reposarà amb nous bons fins a finals del 2022, més enllà del termini del programa de compres. L’objectiu d’aquesta mesura és mantenir estable el balanç del BCE i la política monetària suficientment expansiva com per recolzar la recuperació.
Les noves mesures del BCE se sumen a altres precedents en varis fronts: provisió de liquiditat amb l’aprovació de nous programes TLTRO (targeted long term refinancing operations) (operacions de finançament a més llarg termini amb objectiu específic) a tipus d’interès molt reduïts, programes previs de QE (quantitavive easing) (expansió quantitativa, compra d’actius financers a bancs comercials i altres institucions privades) i una política de comunicació que deixa clar que el BCE seguirà actuant fins que la senda d’inflació sigui consistent.
La reacció dels mercats ha sigut molt positiva. La prima de risc dels països perifèrics ha caigut, en el cas d’Espanya per sota dels 90 punts bàsics (front als 150 que va assolir fa poques setmanes). El bo espanyol a 10 anys es situava immediatament al 0,55 per cent i l’italià queia fins el 1,41 per cent. Una prima de risc més baixa es tradueix immediatament en més recursos fiscals pels estats. L’euro ha guanyat més terreny al dòlar, que es canvia per 1,13 bitllets verds.
El BCE ha visualitzat el futur en el seu comunicat del 4 de juny. El nou escenari previst pel BCE és una caiguda del PIB del -8,7 per cent per aquest any a la zona euro. La recuperació arribarà de manera consistent el 2021 i el 2022 (+5,2 per cent i +3,3 per cent respectivament en el escenari base), però sense recuperar del tot el terreny perdut aquest any. Es confirma així el panorama d’una recuperació en forma de V incompleta. El BCE considera que l’eurozona trigarà més de tres anys a acostar-se al nivell d’inflació del 2 per cent, considerat com l’objectiu òptim. Es preveu que la inflació remuntarà al 0,8 per cent el 2021 i al 1,3 per cent el 2022. El panorama actual de baixa inflació és un motiu important de preocupació per al BCE. Els tipus d’interès es mantenen sense variació. La referència general continua en el mínim del 0 per cent i la facilitat de dipòsit al -0.5 per cent.
A la roda de premsa, la presidenta del BCE també ha fet referència a la polèmica creada per la resolució del TC alemany, que exigeix al BCE que expliqui l’eficàcia i la proporcionalitat dels seus programes previs de compra de bons. Amb la seva resposta ha evitat la polèmica, suggerint que es trobarà una solució satisfactòria, encara que ha volgut deixar clara la independència del BCE, que a la pràctica no es veu afectada per la resolució alemanya, tal com ho demostra la expansió del PEPP que acaba d’aprovar el Consell de Govern del BCE. “Confiem que s’arribi a una solució que no comprometi la independència del BCE i la primacia de la llei de la UE “.
L’eurozona, a diferència del que va passar a la crisi de 2007-2008, està reaccionant amb mesures de socors que estan a l’altura de la gravetat de la situació. L’espectacular injecció de liquiditat monetària del BCE es complementa amb importants accions de política fiscal, a escala tant nacional com comunitària. El mateix 4 de juny Alemanya decidia engegar un potent programa d’estímul públic de l’economia que significarà el desemborsament de 130.000 milions d’euros, després del bilió d’euros en préstecs i ajuts a les empreses concedits des del mes de març fins ara. És la primera vegada que el govern de Berlin en els últims anys fa us del superàvit fiscal per impulsar l’economia.
La determinació mostrada tant per la Comissió Europea com pel BCE permeten tenir confiança en una pròxima recuperació. Per a la UE, a escala global, també ha arribat el moment de ser coratjosa i defensar amb fermesa els seus valors democràtics i multilateralistes davant de l’autoritarisme nacionalista de l’est (La Xina, Rússia, Índia) i el populisme nacionalista de l’oest (Estats Units, Brasil, Regne Unit). El seu tarannà és negociador i la confrontació com estratègia no encaixa amb la UE, però evitar la confrontació en situacions límit i de principi tampoc. La UE ha d’abanderar amb determinació els seus valors. Malgrat les seves imperfeccions (projecte inacabat) la UE és la única potència global que ho pot fer i el món ho necessita.
Espanya ha de fer un bon ús de l’ajuda europea i fer les reformes que necessita la seva economia. Ha d’aprofitar l’oportunitat dels 61.000 milions d’euros que arribaran a fons perdut, si s’aprova el fons de recuperació de la Comissió Europea. El govern espanyol ha de presentar un “pla de resiliència i recuperació“ en el qual desgranar els canvis estructurals a emprendre. Espanya no té els mitjans per afrontar ella sola aquestes reformes. La crisi del coronavirus ha posat en evidència les debilitats econòmiques i socials espanyoles. La UE ha dissenyat paquets d’ajuda molt generosos, però per beneficiar-se´n és precís tenir uns comptes actualitzats i bona coordinació nacional i autonòmica. Els diners que arribaran cal posar-los en el context dels pressupostos i per això mateix cal tenir pressupostos i que aquests encaixin i siguin compatibles amb els paquets d’ajuda de la UE.
Espanya corra el perill de confiar-se per la suspensió del Pacte d’Estabilitat Europeu. Les regles estan suspeses però no la vigilància. Espanya no ha de caure en la temptació d’acumular un deute que sigui inassolible quan es reactivi el pacte i pugin els tipus d’interès. De moment, els governs no s’han de preocupar del dèficit nominal, però cal elaborar una estratègia creïble de consolidació fiscal a mitjà i llarg termini. L’Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) ha anunciat que augmenta la seva previsió de desequilibri pressupostari per aquest any i que en l’escenari més desfavorable podria assolir un 14 per cent del PIB. Calcula que fins el 2021 el deute públic es mantindrà disparat entorn del 120 per cent del PIB.
El govern espanyol necessita guanyar-se la confiança de la resta dels països comunitaris (no solament dels “frugals “) i de les institucions europees. La confiança que s’exigeix a Europa no se sap guanyar internament. Les picabaralles entre govern, oposició i alguns governs autonòmics és eixordador. El missatge que es transmet a l’exterior és molt contraproduent. Per convèncer Europa caldria un panorama polític menys confrontat que emparés de manera consensuada amb el món empresarial el programa necessari de reconstrucció econòmica.
El govern espanyol manté les previsions enviades a Brussel·les per aquest any: una caiguda del PIB per sobre del 9 per cent, un dèficit del 10,34 per cent i un deute públic del 115,5 per cent. La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, acaba de declarar que “la recuperació serà en forma de V asimètrica, amb un creixement important el 2021“. Respecte als recursos del pla europeu de recuperació econòmica, Calviño creu que “són volums sense precedents “ i que el fons “començarà a funcionar a començaments del 2021, encara que potser alguna partida es podrà avançar“. S’ha compromès amb Brussel·les que els pressupostos del 2021 es presentaran a les Corts abans del 30 de setembre i l’aprovació definitiva seria abans de finals d’any. Haurien de ser els pressupostos de la remuntada.
El Banc d’Espanya i la OCDE empitjoren les previsions del govern. El dia 8 de juny ha fet pública una estimació de la caiguda del PIB el 2020 de fins al 15 per cent (l’escenari més negatiu). Preveu que la recuperació del nivell previ a la crisi no s’assolirà fins d’aquí tres anys també en el pitjor dels escenaris analitzats. Per la seva banda, la OCDE el dia 10 de juny ja ha avisat que l’economia espanyola serà la que amb més contundència patirà l’impacte de la pandèmia de tots els països analitzats si es produeix un rebrot de la infecció. En aquest cas, el PIB espanyol l’any 2020 cauria un 14,4 per cent.
Més informació ESPECIAL CORONAVIRUS
Les picabaralles entre govern, oposició i alguns governs autonòmics és eixordador. El missatge que es transmet a l’exterior és molt contraproduent Share on X
Loading ...
Víctor Pou és doctor en dret i llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona,