El sistema polític espanyol de democràcia representativa, fonamentat en la Constitució de 1978, que ha fet possible un llarg període de pau i desenvolupament, té plantejat avui un problema decisiu: el repartiment del poder en l’organització territorial de l’Estat, junt amb altres de gran entitat: deute públic, pensions, atur, sistema educatiu i règim laboral… La resolució de tots ells exigeix un govern estable amb prou suports parlamentaris, i una política més centrada en la conciliació que en l’enfrontament.
Lluny d’això la situació actual està marcada per enfrontaments interminables, i també per la incertesa i la inestabilitat en una dimensió tal que pot desembocar en una crisi d’estat.
Som a temps d’evitar-ho? Sí, però és urgent treballar des d’ara per assolir dos objectius: recuperar la centralitat en política i construir una nova opció electoral des de la catalanitat que assumeixi aquesta centralitat i integri la política catalana dins de la política general espanyola en el marc de la Constitució. Perquè és des de Catalunya des d’on ha de sorgir la superació de l’actual situació.
Es fa necessari superar la polarització i l’enrocament de les posicions. En les defenses dogmàtiques i excloents del “principi de legalitat” o d’un “principi democràtic”, entès de manera tal que la formació de la voluntat popular es configura al marge de les normes legals que la legitimen i de les pròpies institucions catalanes. L’autèntica democràcia només cristal·litza quan els principis de democràcia i de legalitat es conjuguen gràcies a la política. Cal, doncs, afrontar-la políticament, exigint a tots el compliment de la llei, però sabent que la solució no es troba en la lletra de la llei interpretada rígidament. Ni sense la llei, ni tan sols amb la llei. La pauta d’acció hauria de ser la llei com a marc, la política com a tasca i la paraula com a instrument.
Però per superar la crisi cal, a més, que Catalunya estigui present en la construcció de la política espanyola i hi tingui un pes específic gran, a vegades determinant, en proporció a la seva realitat històrica, la seva potència econòmica, el seu teixit cultural i la seva voluntat de ser, que ha subsistit incòlume al llarg dels segles, constituint un exemple de continuïtat històrica.
Per aquest motiu:
Cridem a intervenir en la vida política del nostre país
La recuperació de l’estabilitat i el bon govern a Catalunya i Espanya exigeix la creació d’una opció electoral àmplia i forta, afirmada en el catalanisme, que actuï en el marc de la Constitució dins de la política general espanyola, i que consideri que la prioritat és abordar des de l’autogovern els problemes i desafiaments que ens afecten.
El conflicte social, econòmic i polític generat pel procés, així com les reaccions que ha provocat, tenen origen tant en una opció independentista radical, que fractura la societat catalana, erosiona la seva economia i provoca una forta pèrdua d’oportunitats, com en l’errònia resposta donada a ella. Tambe resulta decisiva la pèrdua de centralitat de les opcions polítiques.
El sistema català de partits està greument afectat perquè el catalanisme de la centralitat està mancat de representació política. Les institucions catalanes han deixat de representar a tots per convertir-se en un instrument degradat en mans d’alguns partits.
És urgent una opció electoral forta que tingui com a espina dorsal del seu ideari i del seu programa l’abordatge eficient i eficaç de problemes específics de Catalunya en el marc de la política general espanyola i de la Unió Europea. Per assolir-ho, cal el reagrupament del catalanisme avui fragmentat en diversos grups i iniciatives.
Per estimular aquest reagrupament catalanista és necessari un catalitzador. Una força no partidista, sorgida de la societat civil, formada per gent independent. Nombrosa, amb voluntat de fer, dotada de capil·laritat social i un ampli teixit de complicitat i capital social, guiada per finalitats altruistes, que impulsi la creació de la nova i gran opció electoral catalanista com a alterativa al procés.
Aquest catalitzador, format per un agrupament d´independents, ha de contribuir a facilitar l´entesa en el marc de la Constitució entre les dues ànimes del catalanisme: la que refusa l’independentisme i la que l’assumeix com un ideal, sempre en el marc de la llei. Crear fossats entre les diverses sensibilitats que comparteixen aquestes posicions és un error polític greu. L’opció catalanista només serà una alternativa real per al govern si aconsegueix atreure una part de l’electorat que ha votat fins ara partits independentistes.
L’independentisme tan sols veurà reduït significativament el seu suport electoral, si es presenta una opció política que no exigeixi a l’elector “excusar-se pel seu vot anterior”. Aquest és un punt clau.
Com a independents, no prejutgem l’estructura orgànica concreta que escullin els partits polítics per conformar una sola opció electoral. Només cridem que ho facin, i ens mostrem totalment disposats a contribuir-hi amb el nostre suport. Per això treballarem: per facilitar el diàleg i els acords, aplanant les dificultats de tot ordre, també les de naturalesa material, les de capil·laritat social i territorial, i les de comunicació.
Cridem a les dones i homes de la nostra societat que fins ara tan sols han observat la política, a participar en la resposta a la difícil situació en la qual vivim, sense necessitat d’abandonar la seva independència.
Cridem a agrupar-nos com a independents a fi de propiciar una nova opció electoral de govern alternativa a l’independentisme, i capaç de superar el conflicte entre catalans i amb la resta d’Espanya. Amb aquest motiu i finalitat, anunciem la pròxima convocatòria d’una primera trobada d’independents i us invitem a participar en ella.
Jordi Alberich, Carlos Cuatrecasas, Àngels Garcia Roca, Eugeni Gay, Margarita Mauri, Josep Miró i Ardèvol, José Luis Oller Ariño, J.M. Prat Sabat, Manel Silva, Baldiri Ros, Alfredo Pastor, Victor Pou, Miquel Vilanova.
Barcelona, gener del 2020.
