Ens coneixíem des de la infància. Ell va estudiar medicina, i allà va conèixer una noia amb la qual es va casar en acabar la carrera. El viatge de noces el van fer a Terra Santa, Jordània i Iraq.
Aquest estiu han vingut a passar uns dies de descans, i hem pogut parlar de la seva experiència a “Metges sense Fronteres“, experiència llarga i colpidora. Havien vist l’Iraq abans de la guerra del Golf, i donen testimoni d’haver vist un país modern, amb les millors condicions sanitàries i educatives de tot l’Orient Mitjà. Educació gratuïta fins a la universitat, alfabetització del 100%, un sistema sanitari tan avançat que tot el món àrab anava a operar-se allà pel bon nivell clínic.
Com va arribar a aquesta situació de benestar social?
Doncs gràcies a nacionalitzar la seva font d’ingressos principal: el petroli, que fins llavors havia estat en mans dels Estats Units i Anglaterra. Però els poderosos, quan veuen perjudicats els seus interessos, prenen unes represàlies duríssimes.
Van acusar l’Iraq de tenir armes de destrucció massiva i van justificar un atac en el que els EUA van destruir tots els sistemes de comunicació, escoles, hospitals i les 600 empreses més productives del país. En tres dies van deixar un país pràcticament inhabitable.
Aquests amics em comentaven que els atacs finals dels EUA van ser amb míssils de cap nuclear. A la gran destrucció que provoquen aquestes armes cal afegir-hi la radioactivitat escampada per tot el territori, que va provocar una gran mortalitat infantil, així com malformacions entre els infants que naixien.
Ells van fer fotos d’aquelles criatures i les van portar als diaris. No se’n va publicar cap. Els demanaven un certificat d’autenticitat, cosa que era impossible en aquelles condicions.
És curiós que, quan es funda l’any 1946 el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, l’organisme encarregat de mantenir la pau entre les nacions, el formen cinc nacions com a membres permanents: EUA, Rússia, Xina, Regne Unit i França, que són els primers productors d’armament. No deixa de ser un contrasentit que els guardians de la pau siguin els principals fabricants per a la indústria de la guerra.
Vegem, per exemple, el que va fer França al Congo. Guanya les eleccions a la presidència Pascal Lissouba, i nacionalitza el petroli. França, amb l’excusa de fer unes maniobres militars rutinàries al Congo, fa desaparèixer Lissouba i torna a la presidència el corrupte Denis Sassou Nguesso, que torna el petroli a les mans de França.
Ara veiem com el canvi climàtic amenaça el planeta i el futur de l’automoció passarà pel cotxe elèctric i les bateries de ió liti. En els salaris de Bolívia hi ha els majors jaciments de mineral de liti del món. Veiem que Evo Morales, com que no va conformar-se amb el “royalty” del 3% sobre l’explotació del mineral de liti, salta de la presidència.
Què està passant?
