Súbdits o ciutadans (5): El ciutadà

En el llibre “LA HUMANA DEMOCRÀCIA en Conferència”, pàgina 57, s’indica que la baula feble per assolir la HUMANA DEMOCRÀCIA és precisament l’home. Que neix súbdit, i encara no ha tingut l’oportunitat d’esdevenir ciutadà mestre del seu destí. Al cap i a la fi, la societat actual és el resultat dels comportament dels homes -poderosos i gent normal, que està influenciada des de la naixença per l’educació rebuda i el seu entorn competitiu-. Així doncs, és evident que

En tot el desenvolupament de la proposta, es fa referència a l’home, que haurà de canviar el seu comportament per guiar-se seguint una escala de valors superiors, allunyat del consumisme i basat principalment en la solidaritat.

En el llibre “LA PROVA DEL COTÓ” ja apareix que si l’home corrent es comportés com els poderosos -cobdícia i abús de poder inclosos- si tingués l’oportunitat de fer-ho, el món no té solució. I a la pàgina 26 es diu:

“I he vist moltes coses que no anaven bé. He buscat els motius de les situacions, no diagnosticant el tecnicisme de la crisi, que ja està molt definit i reconegut, sinó cercant les raons últimes. I m’apareix l’home. Les persones amb la nostra manera de fer, amb els valors que hem posat en marxa, amb les nostres tendències actuals, som els que hem produït el desgavell econòmic i també polític.

Però totes les persones? Bé, no totes evidentment en el mateix grau. Els que tenen el poder de decisió, polític i econòmic, són els que més. Però el ciutadà corrent, i la societat civil, hem estat molt imprudents en confiar en els poderosos, que no han actuat pel bé comú sinó seguint els seus interessos a curt termini. I això passa des de fa molts, molts anys.

A l’apartat “Ens hem d’entendre” de la pàgina 63 es parla en detall dels comportaments i podem repetir algunes parts significatives:

Pàg. 64:

“ . . . Mentrestant, ens hauríem d’aplicar a entendre millor un munt de coses que tenim confuses:

1. Obligacions i drets (no a l’inrevés) dels ciutadans en els seus diferents col·lectius: joves, estudiants, adults amb responsabilitat, empleats, empresaris, funcionaris, sindicalistes, periodistes, polítics, governants…
2. Els grans problemes o reptes als quals ens enfrontem com a societat i com a conjunt de la humanitat.
3. La situació qualitativa real del nostre país. Les nostres virtuts, defectes i limitacions. On estem realment en el context mundial.
4. Comprendre el cicle econòmic individual, del nostre entorn, de la societat, del país i mundial.
5. Què és l’empresa com a generadora de riquesa. Les seves finalitats i obligacions. Funció de l’empresari i dels empleats per aconseguir la màxima eficiència.
6. Comprendre els mecanismes del lliure mercat. El capitalisme ha demostrat ser el sistema més eficaç per crear riquesa. No és un sistema moral, és asèptic a valors intangibles, sinó una manera factible de provocar la creativitat i els avenços tecnològics que millor serveixin a la humanitat.
7. Comprendre els mecanismes del mercat de treball, i adonar-se que triar una professió comporta conèixer a priori quina utilitat tindrà a posteriori per a l’economia del país.
8. Analitzar els mecanismes de l’egoisme i de l’abús de poder contrastats amb els beneficis d’actuar seguint valors de solidaritat i de convivència.
9. Situar en el seu lloc el fet religiós, que és una realitat essencial per a una part important de la humanitat, i que no ha de generar fanatismes ni exclusions.
10. Com evolucionar de la democràcia actual a una democràcia operativa que ha d’estar basada en els resultats de totes aquestes anàlisis i de canvis de mentalitat generalitzats.

La confusió és no adonar-se que resoldre aquests punts forma part de la responsabilitat ciutadana. Tot això hauria d’estar en les preocupacions de tots.”

Pàg. 69:

“Potser és útil fer una síntesi del més rellevant, respecte a la necessitat del canvi de conceptes i comportaments. Els diria:

• Als ciutadans en general i per a totes les edats, que han de ser realistes i entendre d’economia per tenir criteri propi en el moment de decidir qui i com ens ha de governar.
• Als joves, que els drets cal guanyar-los i que venen darrere de les obligacions.
• Als sindicalistes, que l’època de la confrontació en l’empresa ha de cedir pas a la col·laboració.
• Als empresaris, que el seu interès individual de màxim guany pertany a una altra època. La col·laboració interna amb el treball els permetrà optimitzar la seva eficiència i la seva competitivitat. Aquesta col·laboració és primordial, però han de guanyar-la convencent la societat que el màxim benefici possible no és la seva prioritat enfront del bé del país.
• Als polítics, que la partitocràcia els allunya de la ciutadania, i així no serveixen al bé del país. Ser polític no és una professió, és un servei a la comunitat. La despesa desconsiderada procura vots a curt termini però arruïna el país.
• Als periodistes i formadors d’opinió, que siguin lleials amb la ciutadania, els parlin amb claredat i els orientin en l’acció.
• Als economistes, que s’oposin amb totes les seves forces al fet que el país, governat pels polítics, cometi els grans errors que s’han comès en matèria macroeconòmica. Que els gurus de l’economia, premis Nobel, professors universitaris o de prestigioses escoles de negoci, gabinets d’estudis, etc., siguin mereixedors de la confiança que la societat els ha atorgat. Que baixin del pedestal i contribueixin amb la seva autoritat reconeguda a construir una societat basada en l’economia real.”

Pàg. 70:

“Aquesta mirada realista als nostres problemes, no ens ha de portar al pessimisme –no hi ha res a fer, no depèn de mi– sinó que hem de confiar en les nostres forces, que existeixen realment, i que ens permetran treure el millor de nosaltres mateixos per col·laborar en la construcció d’una nova societat.

El problema és més social que econòmic. I això no ho fa més fàcil sinó al contrari:

Com i quan canviar l’escala de valors de la nostra societat? Qui és l’agent, líder del canvi?

Però el canvi vindrà, sigui voluntàriament o forçat per les circumstàncies.

Si els ciutadans comprenen que el futur depèn d’ells mateixos com a protagonistes, faran l’esforç individual necessari per aconseguir els seus ambiciosos però essencials objectius.”

Aquest pas endavant que hauran de fer com a ciutadans per bastir la nova societat, no es farà a cegues, atès que coneixen un objectiu concret –a falta d’un de millor– que els pot orientar i justificarà els esforços que hauran de fer: Bastir la HUMANA DEMOCRÀCIA i acomplir els seus principis:

El Ciutadà és el Protagonista de l’acció política

La Plena Ocupació és la Prioritat del Govern

La Riquesa es crea i es distribueix

El Bé Comú és la Norma a seguir

Les eines són: Nova Fiscalitat, Transparència i SOLIDARITAT

Oferint a tothom TREBALL i DIGNITAT

En la nova societat, els ciutadans estaran en un entorn de convivència on tots els agents polítics, socials i econòmics segueixen la Norma del Bé Comú.