Xina i la Unió Europea: nous plantejaments

Ja queden molt lluny els anys de lluna de mel entre la UE i Xina, que varen suposar per part d’Europa, entre d’altres iniciatives, el llançament de la primera estratègia sobre relacions amb el gegant asiàtic (inspirada en l’alemanya, que va ser pionera a Europa), el naixement de l’ASEM (Àsia Europe Meeting) o  xarxa de relacions privilegiades entre Europa i  la regió  de més alt creixement econòmic del món  (Àsia Pacífic),  el suport europeu a l’entrada de Xina a l’Organització Mundial del Comerç (OMC ) l’any 2001, etc.  Xina va replicar oportunament  l’any 2003 amb la publicació del seu primer document de Política sobre Europa,  ja aleshores el seu primer soci comercial, en el que  feia confiança als projectes europees de dotar-se d’una estructura política autònoma i diferenciada dels Estats Units.

Però el fracàs del tractat constitucional europeu l’any 2005 i l’entrada posterior de la UE en un període llarg i  pronunciat de “crisi existencial” (en paraules de l’anterior president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker)  i d’europessimisme, que ha durat fins als nostres dies, varen  obrir els ulls als xinesos sobre la nostra realitat. Des d’aleshores, han anat tractant de relacionar-se amb els països europeus per separat o per grups.

Un dels grups existents és la denominada Plataforma  16 + 1, integrada per Xina i els següents països: Bulgària, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Polònia, Romania, Txèquia i els extracomunitaris balcànics Albània, Macedònia, Montenegro, Bòsnia i Sèrbia. Aquesta Plataforma es podria consolidar com la porta d’entrada xinesa en el continent, al marge de la UE,  aprofitant per finançar carreteres, centrals elèctriques i altres infraestructures que necessiten aquests països a canvi de facilitar la  presència xinesa.  L’aposta xinesa pels ports del sur d’Europa  també està ben present.

Grècia no és part de la Plataforma 16 + 1, però ja és una important centre d’inversió xinesa a la UE.  Xina ha invertit importants sumes al port d’Atenes, el Pireo, i la seva empresa estatal, COSCO, juga un paper clau en la seva gestió. COSCO també està present en el port de Barcelona. Tot plegat està relacionat amb la gegantina iniciativa xinesa coneguda com “les noves rutes de la seda“ (Belt and Road Iniciative), amb la que Xina pretén retornar al seu paper històric d’imperi central  (no hem d’oblidar que Xina vol dir “regne del mig“) , ben connectat amb la resta de països del món, més o menys tributaris de l’imperi central.

L’any en curs ha sigut testimoni de l’ adopció d’una nova estratègia per part de la UE sobre Xina, basada sobre uns pilars molt diferents als quals estàvem acostumats. Idees clau de la nova estratègia són, per una banda, que Xina s’aprofita de la fragmentació europea i, per altra banda, una convicció creixent que l’equilibri entre els reptes i oportunitats que planteja Xina s’han alterat. “A la darrera dècada el poder econòmic i la influència política de Xina han crescut a una velocitat i una escala sense precedents, que reflexa la seva aspiració a convertir-se en una potència mundial“. Per fer front a la nova realitat xinesa, la UE es proposa deu accions comunes:

1. Reforçar la cooperació amb Xina per assumir responsabilitats comunes sobre els tres pilars de l’ONU: drets humans, pau i seguretat, i desenvolupament.
2. Lluitar eficaçment contra el canvi climàtic, instant Xina a limitar les seves emissions abans del 2030, en consonància amb els objectius de l’Acord de París.
3. Aprofundir tots els compromisos amb Xina en matèria de pau i seguretat.
4. Igualment en matèria de desenvolupament sostenible, estabilitat i bona governança.
5. Assolir una relació econòmica i comercial més equilibrada, tot exigint que Xina compleixi els seus compromisos amb l’OMC.
6. Xina ha d’obrir a la competència els seus mercats públics.
7. Ha de respectar les normes laborals i mediambientals internacionals.
8. Ha de reduir la dimensió del seu sector econòmic estatal.
9. No ha de utilitzar els seus avenços en tecnologies digitals per establir mesures polítiques de control autoritari de la població.
10. Controlar  les inversions directes xineses de manera conjunta per part de la UE, evitant que Xina  jugui  cartes diferenciades en les seves relacions amb cada  estat membre  o amb grups d’estats membres.

Un problema important en la implementació de la nova estratègia europea sobre Xina és la manca de coordinació transatlàntica, en funció de l’agressivitat unilateral de l’Administració Trump sobre el gegant xinès –guerres comercials, enfrontaments amb empreses gegants xineses com Huawei-, el seu rebuig del multilateralisme i la seva defensa d’un proteccionisme que Europa no pot acceptar.

El món del futur és un món de gegants en el qual hi destaquen la Xina i els Estats Units, però en el qual Europa encara gaudeix d’unes cartes importants que la fan un actor global de primer ordre.  L’escenari internacional ha canviat radicalment aquests últims anys, i això ha afectat a les mateixes arrels de la UE.  El replegament nord-americà i el desplegament xinès s’ha produït al mateix temps. Europa ha de respondre avençant en la seva unitat si no vol veure’s destinada a la irrellevància. La nova estratègia amb Xina ha de ser creïble en el marc d’una nova política exterior i de seguretat. Sense una capacitat de projectar un poder dur, l’enorme i indiscutible  poder tou ( soft power ) d’Europa és impotent.

La UE és la resposta correcte a un món globalitzat i de gegants, però portem massa anys fent marxa enrere. Mentre tant, el món galopa al nostre voltant  .