Està clar que Pedro Sánchez i el PSOE han donat carpetada a un govern d’esquerres i, a més, han donat carpetada a dependre dels independentistes catalans i bascos.
A on volen arribar? A un govern de centreesquerra sostingut per Ciutadans i nacionalistes bascos o, potser, fins i tot amb un suport extern del PP. Però això ho han de dir les urnes el 10 de novembre, a les quartes eleccions generals en quatre anys.
O sigui, que tot i Albert Rivera, Ciutadans haurien de fer el paper de partit frontissa, que “amb sentit d’Estat” (paraules de Rivera) hauria de formar govern amb socialistes, quan guanyin els socialistes, i amb el Partit Popular, quan guanyi les eleccions aquest partit.
Tard i malament Rivera ha demanat un pacte amb el PSOE amb l’article 155 de fons, una posició que indica que Rivera no està a peu de carrer a Catalunya i només llegeix les proclames de l’ínclit Quim Torra.
És el que molts comentaristes hem dit des del principi. Però no va ser així perquè per una banda, Sánchez va escorar el PSOE cap a l’esquerra per reconquistar la Secretaria General, i per una altra Rivera es va conjurar a no pactar amb Sánchez i li ha costat una sagnia de vots i fins i tot dirigents.
Les bases del PSOE van corejar a la nit electoral: “Amb Rivera no!”. Però són dues formacions obligades a entendre’s.
Gabriel Rufián (ERC) encerta quan afirma que “Sánchez tenia pensat des del primer dia anar a nova eleccions” i pensa que “la seva arrogància li passarà factura”.
Laura Borràs (JxCat) ha dit: “Ja ho deia jo, Sánchez i Rajoy són la mateixa cosa”.
A la nit de la convocatòria electoral a Catalunya Ràdio vaig sentir que Sánchez no volia “pactar amb els catalans”, una vegada més confonent independentistes amb “els catalans”
Quina serà l’estratègia de Junqueras després de les eleccions?
I el Partit Popular? Haurà de passar el seu purgatori a causa de la corrupció. Pablo Casado és molt jove, tot i la barba que ostenta des de l’estiu. Ha de cohesionar més al seu partit, donant-li una implantació al País Basc i a Catalunya. La divisió de la dreta fa gairebé impossible que arribi a formar govern, i és la base que té el PSOE per seguir governant.
Tot sembla indicar que Vox perdrà pes electoral, però no desapareixerà. La fórmula Espanya Suma no sembla que hagi tingut èxit.
Ha estat dolent trencar el bipartidisme? Crec que no, perquè tant el PSOE com el PP van governar més en benefici dels que ostentaven el poder que en benefici dels espanyols. Els nous partits han vingut a netejar, en part, la gran corrupció que hi havia a Espanya.
Sens dubte, aquesta quarta convocatòria electoral espanyola és un símptoma que els personalismes, els interessos de partit, la corrupció, i no el bé dels ciutadans ha estat el que ha brillat en aquests anys. La gent està cansada. No sabem el que passarà el 10-N, ni amb el judici als independentistes, ni amb el Brexit. El panorama internacional també està reescalfat i el govern espanyol ha de tenir clar quin paper haurà de jugar Espanya en el concert dels estats i les nacions.
