“Entre el no-res i el misteri, em quedo amb el misteri” li vaig sentir dir a una persona en un enterrament mixt, d’aquests que combinen l’opció religiosa amb la laica. I conservo la frase com un referent que he utilitzat moltes vegades.
Per raons familiars ja fa més de dos anys que he traslladat la meva residència habitual de Barcelona a la Selva del Camp, una vila molt interessant del Baix Camp, al nord de Reus. Pràcticament no coneixia res d’aquest poble abans de venir-hi i em plau molt deixar constància de la vitalitat associativa i de la gran capacitat d’acolliment que hi he trobat des del primer moment. Integrar-se en alguna de les moltes iniciatives existents és ben fàcil.
Una de les tradicions més estimades de la Selva és la celebració-representació anual durant els dies 14 i 15 d’agost del que anomenen “el Misteri de la Selva”. Enguany ja fa 40 anys que ho fan. Es tracta d’un drama sacre medieval, escrit en llengua catalana antiga i conservat en un manuscrit del segle XIV trobat a l’arxiu parroquial selvatà. Enguany he tingut la satisfacció de participar-hi, i d’aquesta experiència personal vull parlar en aquest post.
El Misteri de la Selva mobilitza entre actors, músics, cantaires i tècnics més d’un centenar de persones, tots en règim amateur, dedicant-hi un esforç no menor en termes d’assajos i de perfeccionament de detalls. Hi ha gent de totes les edats i gènere, que aguanten incondicionals una posada en escena deliberadament lenta, amb català antic, amb melodies i recitatius de l’època. I els dos dies de representació, l’església plena de gent amb la comoditat limitada que ofereixen els bancs de missa.
Més que el resultat global de la representació, que és molt digne, m’ha impressionat el grau d’implicació de la gent, de tot un poble si es vol, en el manteniment d’una tradició culturalment sòlida que ha esdevingut un signe d’identitat. Intergeneracionals, interconfessionals, mixtes, segur que amb tantes persones participant-hi s’hi troba també gent de preferències polítiques diverses. Amb un resultat que, com a nouvingut, admiro com una experiència molt positiva de col.laboració i de convivència al voltant d’una activitat que també crea identitat.
En un país tan castigat com el nostre, amb un funcionament institucional ple de bonys i forats, és reconfortant trobar petites realitats ciutadanes que exemplifiquen la capacitat de la gent de conrear profunds sentiments de serenor, concòrdia i pertinença.
La trama argumental del Misteri de la Selva és l’Assumpció de la Mare de Déu, -per això es representa el dia 15-, tema recurrent pel que sembla en altres drames sacres com el Misteri d’Elx, aquest amb més projecció mediàtica i turística. És evident que els aspectes religiosos de la societat no estan massa de moda, i diria que tampoc són prevalents entre els participants selvatans del Misteri. Molta doctrina sobre la Mare de Déu no és de les més fàcils d’entendre, inclús per a molts creients. Com a dogma l’Assumpció té menys d’un segle, però ja aleshores era una creença popular que es defensava amb instruments com la representació d’un misteri. Un text d’un contingut una mica naïve i amb un estil literari trobadoresc que li dona un elevat valor pedagògic, també en el camp religiós.
M’agrada el nom de Misteri. I no cal donar-li només el típic sentit transcendent. Són moltes les incerteses i desconcerts amb els que convivim cada dia, però també són molts els exemples, a vegades inexplicables, d’aquest instint de bondat que habita en les entranyes de les persones i que ens empeny a facilitar-nos la vida els uns als altres. Potser resulta que tot és transcendent, al capdavall.
