Contemplació i silenci, dues realitats que semblen no tenir espai en aquesta societat occidental tan atrafegada, tan plena de distraccions i de cridòries que fan que la persona no faci allò que és capaç de fer, i que sovint no fa, que és… Pensar.
L’home porta dins seu la capacitat de mirar més enllà d’ell mateix, i sorprendre’s per l’existència del món i de la vida. Tot i això, una immensa majoria, passen per la vida, sense admirar-se de l’entorn que els envolta. Això si, quedaran encisats davant d’un aparador de moda, però restaran indiferents, passant per un bosc, on només els interessa, pensar on és el restaurant més proper. Però els hi passa per alt tot un regne vegetal i animal, que és una autèntica singularitat de l’univers.
No ens consta que hi hagi vida en altres indrets. No vol dir que no n’hi hagi, i segurament trigarem a saber-ho, i més si parlem de vida intel·ligent. Però la vida la tenim aquí mateix, i no li donem la importància que mereix. La malmetem amb violències i guerres, i no som capaços de construir massivament una cultura que generi la fraternitat al mig de la diversitat.
Segurament que si preguntessin a la gent, que s’estima més, la pau o la guerra, la pau guanyaria per golejada. I en canvi, resulta que la guerra està escampada per tot el món. Els interessos bruts d’unes minories, que fan negoci amb l’armament, porten la guerra a països sencers, amb el patiment que comporta per a tanta gent.
Però la pau arriba quan la gent i els pobles, comencen a pensar que només té futur un projecte compartit d’amistat i concòrdia, de confiança i de diàleg. La pau aconseguida amb la victòria d’uns i la derrota dels altres, és una pau fràgil, com també ho és quan s’aconsegueix per un equilibri de forces. La pau autèntica es genera quan no jutgem a priori, les raons dels altres, sinó que les escoltem atentament, i afavorim un clima de confiança perquè els altres també escoltin les nostres raons.
Només des d’un clima que eviti la confrontació, i promogui la cooperació, es pot construir la pau. La pau la fan els nets de cor, els que no viuen d’egoismes ni d’ambicions. Homes i dones plens de coratge, convençuts que el futur de la humanitat ha d’anar per camins de reconciliació i fraternitat.
