La vila de Gràcia era un petit nucli pagès que, en el transcurs del segle XIX, va viure una gran transformació i es va convertir en una zona singular d’obrers i petits comerciants. Amb el creixement de Barcelona i el pla Cerdà, el nucli fou incorporat a la ciutat; amb tot, mai no ha deixat de reivindicar unes característiques i una manera de fer pròpies.
La festa major de Gràcia es considera la màxima expressió de la identitat del barri i és composta per tot un conjunt de celebracions que combinen la participació ciutadana i les mostres de cultura popular i tradicional. Les associacions de veïns, distribuïdes per zones, organitzen una part de la festa, cadascuna al seu carrer o plaça, i el resultat de tot plegat és gairebé una setmana d’activitats a cada racó de la vila, que és possible gràcies a l’aportació dels graciencs i gracienques implicats, que són molts.
La Fundació Festa Major de Gràcia aplega les entitats dels carrers i places que s’engalanen i participen en la festa tot organitzant balls, concerts, tallers, àpats populars…
Motiu
Si bé el motiu de la festa major de Gràcia és controvertit —alguns l’atribueixen a sant Roc, alguns altres a la Mare de Déu d’Agost—, majoritàriament es considera que és per la festivitat de l’Assumpció, perquè la tradició diu que el barri es troba sota l’advocació de la Mare de Déu. Amb tot, el dia de Sant Roc també se celebra: els veïns li fan un homenatge i els Castellers de la Vila de Gràcia li dediquen un pilar d’ofrena, amb la presència de la imatgeria festiva popular gracienca.
Orígens
L’origen de la festa és gairebé paral·lel a la urbanització de la vila. N’hi ha la primera referència documentada el 1817, quan es registra un aplec que es feia a Can Trilla en honor de la Mare de Déu d’Agost. La festa es consolida durant la segona dècada del segle XIX i pren un caràcter cada vegada més cívic que religiós, amb moltes entitats i associacions que hi col·laboren.
