“Poetes, no perdem el temps, treballem, que al cor li arriba poca sang”. És el crit poètic que a Gloria Fuertes li sortiria de la seva ànima sensible i compassiva en llegir l’informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social a Espanya 2019. És el crit d’una societat que, tot i la indiferència sobre el que no l’afecta personalment i a la pèrdua de molts valors humanitaris, encara té aire suficient en els seus pulmons per poder respondre a la crida solidària que demanen moltes de les seves dades. És el crit, en fi, de molts ciutadans indignats que, davant la realitat que viuen, desconfien de l’actual classe política instal·lada en el curt termini i amarrada al poder, i s’adhereixen al reclam dels moviments populistes.
Resulta difícil, molt difícil, pair les gairebé sis-centes pàgines del prestigiós informe FOESSA, que s’acaba de fer públic en la seva vuitena edició, i que tracta de portar a reflexió i debat “les seqüeles dels últims deu anys en termes de cohesió social després d’un període de recuperació econòmica”. Les xifres que ofereixen les seves enquestes són ja de per si cridaneres, couen i fan pensar: 8,5 milions d’exclosos que representen el 18,4% de la població i suposen 1,2 milions més que el 2007. Són dades que no poden passar desapercebudes per a la nostra societat i per a la classe política.
Però si les xifres són importants, l’anàlisi-diagnòstic que realitza sobre les causes profundes de tan greu malaltia social és altament il·luminador. El capítol I que el titula la gran desvinculació ofereix les claus per interpretar correctament la problemàtica que plantegen aquestes xifres i les seves repercussions per al futur del nostre país i per al model social vigent en el nostre món globalitzat: “Vivim en un moment de clara mutació social -assenyala-. Un temps on les bretxes que s’estan produint, com la desigualtat, la debilitat dels sistemes de governança globals, l’erosió de les institucions públiques, la gestió insolidària de les crisis, l’ascens dels particularismes i les actituds reactives i xenòfobes que consoliden l’individualisme possessiu, estan hipotecant el nostre futur. ”
Xifres i diagnòstic que suposarien moltes jornades de treball parlamentari si la nostra classe política fos capaç d’aparcar els seus interessos de grup, i tingués ben interioritzat l’ideal de servei que comporta tota acció política. Podrien cantar amb Glòria Fortes “Quina importància té tot això, mentre hi hagi al meu barri una taula sense potes, un nen sense sabates o un comptable tossint, un banquet de peles, un concert de gossos, una òpera de sarna?”
