Ja hem votat pel Parlament Europeu. I, potser per la coincidència d’eleccions, la participació ha estat de més del 65%. Benvinguda sigui, perquè Europa continua sent molt important per a les nostres vides com a individus i com a societats.
Mirem les preocupacions dels ciutadans en les enquestes d’opinió: els grans problemes percebuts són l’atur i la precarietat laboral, la inseguretat ciutadana, la situació econòmica (en especial el manteniment de l’Estat de benestar i de les pensions) i la immigració, a més del conflicte de Catalunya, que obté una valoració opinativa que varia molt segons si els entrevistats són de Catalunya o del conjunt d’Espanya.
Si mirem més enllà dels límits del nostre Estat, constatem que també són objecte d’inquietud el canvi climàtic; la desigualtat; l’envelliment; la dependència tecnològica de l’exterior; el nacionalisme i la polarització política; la creixent força de Rússia, la Xina i l’Índia i l’ egoisme patriòtic dels Estats Units; les migracions i la presència de l’islam, i la pèrdua de la pròpia identitat.
Tots aquests problemes tenen un element comú: cap d’ells no té una bona solució en l’àmbit dels estats europeus. Aquesta és una evidència indefugible, i que s’accentuarà amb el pas del temps.
La majoria dels problemes relacionats amb la continuïtat de l’Estat de benestar requereixen un sistema impositiu eficaç, equilibrat i fiable. A la vegada és prou conegut que el guany del capital els propers lustres sembla que serà alt en detriment de les rendes del treball. Només harmonitzacions dins d’Europa i acords globals que pugui negociar la Unió ens poden garantir una tributació real i eficaç de les rendes del capital i, en conseqüència, els ingressos fiscals suficients per mantenir l’Estat de benestar.
L’altra gran base del progrés econòmic i social és la millora de la productivitat en comparació amb la resta de les gran potències mundials. Europa pot donar allò que és del tot necessari per fer possible aquesta competitivitat de les economies europees: l’estabilitat macroeconòmica, un mercat ampli de més de 500 milions d’habitants i eficiència dels mercats de béns i serveis, l’entorn competitiu idoni per mantenir l’economia europea com un líder mundial.
El tema de seguretat és anàleg: el crim organitzat, la ciberseguretat, la defensa de les fronteres respecte a riscos d’agressions externes, tot això és impensable sense una Europa unida. Cap país per si sol, ni França, ni Alemanya…, i no diguem Italià, Polònia, Espanya, o països més petits, no és suficient per garantir un bé públic tan bàsic com la seguretat.
El model social europeu continua sent el més valorat i admirat per l’equilibri entre progrés econòmic i social i per la protecció del drets individuals i col·lectius. I és possible que continuï sent-ho: Europa està posant fre a l’enorme poder de les empreses tecnològiques que amenacen les llibertats amb la comercialització de les nostres vides privades. Que no ho dubti ningú: el poder que tenen empreses com Huawei, Google, Amazon o Facebook l’utilitzaran en benefici propi i no a favor dels interessos dels ciutadans. I no hi ha govern europeu que, per si sol, pugui fer front a aquests gegants. En canvi, la poc valorada Comissió Europea ha sancionat i cobrat les multes de milers de milions a empreses com Google o Apple, i està regulant l’espai de seguretat i de llibertats en contra tant de la posició dels EUA, que s’abstenen de tota regulació, com de l’ús que fa l’Estat xinès per controlar la seva població. I així podríem seguir amb els altres reptes esmentats, com, per exemple, la lluita contra el canvi climàtic, objectiu planetari en el qual Europa és capdavantera.
Afortunadament, milions de ciutadans ens sentim europeus, malgrat que ningú no s’ha ocupat d’estimular el sentiment de pertinença europeu (més aviat el contrari: els governs s’han acostumat a donar-li les culpes a Europa), i malgrat l’euroescepticisme més o menys militant. Europa, per a molta gent, és un component indestriable del seu propi mosaic d’identitats. Potser sí que existeix el famós demos europeu, misteriosament arrelat en el nostre cor i en el nostre enteniment.
Si volem aconseguir una qualitat de vida millor necessitem més i millor Europa, i avui no hi ha una alternativa previsible. Ens hem de fer més europeus i oposar-nos a tot intent que signifiqui retrocedir en lloc d’avançar vers la unitat política. Però aquest europeisme no pot ser cofoi, perquè és cert que en nom d’aquesta construcció europea no es poden imposar ideologies que no tenen res a veure amb els mandats constituents, i també és cert que cal racionalitzar i simplificar les seves competències sota criteris de subsidiarietat, eficiència i respecte als llegats i drets consuetudinaris dels estats membres. Europa és tot el contrari d’una taula rasa, i cal construir a partir de la seva realitat. Dit això, la conclusió, almenys la nostra, és concreta: sense més i millor Europa, el nostre futur serà, de ben segur, pitjor.
Col·lectiu Treva i Pau: Jordi Alberich, Josep M. Bricall, Eugeni Gay, Jaume Lanaspa, Carlos Losada, Juan José López Burniol, Margarita Mauri, Josep Miró i Ardèvol, J.L. Oller-Ariño i Alfredo Pastor.
Publicat a La Vanguardia el 7 de juny de 2019
