Tots, d’una manera o d’una altra, transitem. Aquest col·lectiu tan nombrós, especialment en les àrees metropolitanes, no sempre dona mostres d’un col·lectiu ben avingut. Aquesta és la raó, entre d’altres, per la qual la nostra seguretat viària, no dona bons resultats.
La pregunta, què hem de fer per millorar la seguretat viària?, podria anar acompanyada d’una altra pregunta: què hem de fer per millorar la relació entre els conductors?
No ens coneixem, però compartim un mateix espai. Hi ha formes que inviten a la cordialitat, i altres que no. Una cara crispada i malhumorada, o bé una cara acollidora i somrient. Podem tenir un gest que insulta o un gest que saluda i que invita a passar. La paraula també pot anar des de l’agravi que ofèn, a la paraula amable que facilita la convivència.
Expressió, gest i paraula serien un punt de partida, però no ho seria tot. És la presa de decisions quan conduïm, la peça clau de la seguretat viària. Quan es pren una decisió s’ha de fer sempre observant l’entorn i escollint aquell moment oportú, en que la nostra maniobra no pertorba el conjunt del trànsit. En canvi, prendre decisions precipitades o inesperades, que agafen per sorpresa a d’altres conductors, porta a generar situacions de risc. L’actitud correcte, seria aquella que no mira tant l’interès propi, sinó el bé del conjunt. Seria com sentir-se una gran família que comparteix un mateix lloc -la via pública, la carretera- amb un mateix objectiu: arribar a lloc en bones condicions.
Hem de reconèixer que compartir costa un cert esforç. Tinguem present que la societat de consum en la qual vivim, ens ensenya a tenir, però no a compartir. Compartir implica posar en primer terme el bé del conjunt abans que el propi, per tant implica un cert sentit de renúncia. Renunciar a l’egoisme del “primer jo” i optar per la generositat del “primer tu”. Amb l’arribada de l’estiu, el trànsit, especialment els caps de setmana, s’intensifica. Cal, en la mida del possible, adaptar els horaris d’anada i tornada als moments de menys trànsit, per redistribuir-lo millor. Però el més important, és fer del trànsit, una convivència benèvola entre tot el col·lectiu de conductors.
