12 raons de per què és negativa una immigració massiva i poc regulada

1. Es descapitalitzen humanament els països d’emigració, sobretot en el cas africà, perquè les persones que marxen no són les més pobres -que no tenen mitjans per fer-ho- sinó aquelles que poden pagar el cost del viatge a les màfies de tràfic de persones, uns 3.000 a 5.000 euros com a mínim.
2. S’afavoreix el negoci del tràfic de persones, que constitueix una activitat delictiva de molt alta rendibilitat i menor cost -en termes de policia i justícia- que altres activitats, com el tràfic de drogues i armes. Els seus circuits, d’altra banda, són també vectors per a altres tipus de delinqüència.
3. Facilita el trànsit emmascarat de terroristes, sobretot en les entrades que aconsegueixen evitar tot control.
4. El caràcter massiu de la immigració genera un fort impacte sobre els països receptors i estimula les reaccions negatives per part de la població, com va succeir en el xoc migratori del 2015 a Alemanya i a Itàlia.
5. Els recursos d’acollida i integració estan molt per sota de les necessitats de les persones emigrades, i de la societat receptora. La integració es deficient. L’augment de la despesa en aquest concepte, en ajuts socials, habitatge i treball, genera, amb facilitat, sentiments de greuge comparatiu, reals o imaginaris, entre les classes populars.
6. Alhora aquesta població de més baixos ingressos és qui més enregistren als seus barris l’afluència massiva de la població forana. Són ells qui més pateixen el xoc cultural derivat de les diferències en les pràctiques de celebració, l’ús de l’espai públic, els horaris. També els seus fills pateixen les concentració d’immigrants a les escoles, que dificulten l’ensenyament en centres que precisament ja pateixen del handicap d’estar radicats en àrees de menor renda.
7. La inseguretat. No es infreqüent la seva afectació sobre la seguretat, en ocasions a causa de les condicions socials, i també la forma com entenen la relació amb les dones. En el cas de Catalunya i els mena (menors emigrants no acompanyat), els Mossos d’esquadra han determinat que el 23% han comès un o diversos delictes. Pel que fa a la dona, la prevalença de feminicidis de parella de la condició d’emigrant és, en proporció al seu pes sobre la població total, molt més elevats. Aquest i altres fets no han d’estigmatitzar ningú, perquè la gran majoria no incorren en cap delicte, però sí cal veure que hi ha una incidència que adopta tonalitats conflictives si l’arribada de gent és gran.
8. La segona i tercera generació dels immigrats, si no ha estat integrada, multiplica els problemes i el conflicte, com fa pales el cas francès.
9. Les comunitats nouvingudes portadores d’una forta cultura normativa i que no estan disposades a adequar-se en un grau raonable al seu nou país, constitueixen una dificultat afegida. És el cas de la immigració islàmica, una part de la mateixa percep els autòctons com a portadors d’una moral pecadora digna del càstig diví i que ha de ser evitada, i en casos extrems foragitada.
10. Una afluència gran de població activa immigrada facilita els baixos salaris i el creixement de sectors de menor productivitat. Incentiva un model econòmic de menor entitat tecnològica i estimula l’abús en treballs irregulars.
11. És un error creure que cada immigrant substitueix un autòcton en cada lloc de treball. Generalment la seva qualificació es sensiblement menor.
12. Per a uns sectors polítics i culturals la immigració és utilitzada com a excusa per fer innecessàries polítiques que afavoreixin la maternitat i natalitat.

Totes aquestes consideracions només prenen tot el seu sentit en relació a la immigració quan, com s’indica en el títol, és massiva i no està regulada, i desapareixen o són marginals quan aquestes dues condicions no es donen.