Horacianes (1906)<\/p>\n
Com una brosta de llorer novella,<\/p>\n
naxent d’antiga rel qu’estava oculta<\/p>\n
entre pedres cicl\u00f2piques y marbres<\/p>\n
de cl\u00e0ssica ruina,<\/p>\n
<\/p>\n
sobre l’august abatement s’axeca,<\/p>\n
evocant heroismes, ab sa fulla<\/p>\n
de t\u00f2 met\u00e0lich y apuntada forma,<\/p>\n
a tall d’\u00ednclita llansa;<\/p>\n
<\/p>\n
talment surg\u00ed, malaguanyat poeta,<\/p>\n
ta solitaria inspiraci\u00f3, nodrida<\/p>\n
de noble sava y ab l’aspror y forsa<\/p>\n
de ta nadiva terra.<\/p>\n
Ardit, auster y vigor\u00f3s ton geni,<\/p>\n
era be’l geni de ta patria dura<\/p>\n
qu’ab sa lira de bronze s’adquir\u00eda<\/p>\n
del vers l’independencia.<\/p>\n
<\/p>\n
Tu, desdenyant banalitats sonores<\/p>\n
y f\u00e0cil pompa buyda, sols cercavas<\/p>\n
intensitat, elevaci\u00f3, noblesa,<\/p>\n
qu’escolta qui n’es digne.<\/p>\n
<\/p>\n
Sols qui n’es digne. Ni tirans alt\u00edvols,<\/p>\n
ni baxa turba afalagar volgueres…<\/p>\n
Jamay al or venal ni al pler qu’embruta<\/p>\n
rendires homenatge.<\/p>\n
<\/p>\n
Fins execrares la m\u00e9s docta lira,<\/p>\n
si ab s\u00f2 d’adulaci\u00f3 fou profanada,<\/p>\n
si va corrompre ab sensual mollesa<\/p>\n
la fibra de son poble.<\/p>\n
<\/p>\n
Ax\u00ed, fente del art un sacerdoci,<\/p>\n
el foch sagrat ne manten\u00edes, y altre<\/p>\n
ardor no t’inflam\u00e0, m\u00e9s qu’amor pura<\/p>\n
y entusiasme magn\u00e0nim.<\/p>\n
<\/p>\n
Del m\u00f3n hel\u00e8nich adorant la forma,<\/p>\n
tu l’esperit d’altr’\u00e8poca sentires,<\/p>\n
y modulares a una verge’l c\u00e0ntich<\/p>\n
de suspirants estrofes.<\/p>\n
<\/p>\n
Fins m\u00e9s all\u00e0 de la grandesa humana,<\/p>\n
el pur crisma assolint del Evangeli,<\/p>\n
en l’altar el vessares quan ta Musa<\/p>\n
vol\u00e0 nimbada ab l’iris…<\/p>\n
<\/p>\n
Sublim nasqueres; mes l’humana gloria<\/p>\n
te fou negada, car l’edat caduca<\/p>\n
del classicisme bort no compren\u00eda<\/p>\n
la cl\u00e0ssica noblesa.<\/p>\n
<\/p>\n
Y’l manllevat idioma, resistintse<\/p>\n
a les audacies de ton estre ind\u00f2mit,<\/p>\n
violencies ne pat\u00ed, que no tolera<\/p>\n
son geni d’altra rassa…<\/p>\n
<\/p>\n
\u00a1Ah! la llengua materna te cal\u00eda<\/p>\n
per abocarhi’l cor… Mes exa parla<\/p>\n
desdenyada, envilida, corrompuda,<\/p>\n
ja l’art la creya morta.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00a1Oh cantor sense llengua! ax\u00ed passares,<\/p>\n
obscur y pensatiu, en curta vida…<\/p>\n
Despr\u00e9s l’oblit d’immerescut silenci<\/p>\n
cubr\u00ed la teva tomba.<\/p>\n
<\/p>\n
Y aqueix oblit immerescut perdura,<\/p>\n
malgrat l’esfors in\u00fatil d’algun sabi,<\/p>\n
mentres la folla multitut aclama<\/p>\n
vulgaritats indignes.<\/p>\n
<\/p>\n
Oh jove atleta de la forta lira!<\/p>\n
qu’eras be’l geni de la patria dura,<\/p>\n
ara qu’en gloria ta materna llengua<\/p>\n
retorna a vida nova,<\/p>\n
<\/p>\n
\u00bfper qu\u00e8 no tornas tu? \u00bfPer qu\u00e8 en l’espl\u00e8ndit<\/p>\n
ressurgiment qu’a ton terrer esclata,<\/p>\n
alsar no tornas jovenil la testa,<\/p>\n
com fresch bot\u00f3 de lliri?<\/p>\n
<\/p>\n
Ay! tu qu’ab tal imatge te plany\u00edas<\/p>\n
de que’ls h\u00e8roes passats no revinguessen,<\/p>\n
tampoch may m\u00e9s has de venir a l’obra<\/p>\n
que t’assignava’l geni.<\/p>\n
Y romandr\u00e0 ton buyt… m\u00e9s buyt encara<\/p>\n
essent inadvertit; y may ton poble<\/p>\n
sabr\u00e0 lo que perd\u00e9 quan tu morires<\/p>\n
abans d’ ell recobrarse.<\/p>\n
<\/p>\n
Tu, qu’a la patria arrebatat, pogueres<\/p>\n
al menys dexarhi ta mortal despulla,<\/p>\n
de ton doble esperit l’hereu susc\u00edta<\/p>\n
potent sobre ton poble.<\/p>\n
<\/p>\n
Y no manqui a ta rassa la corona<\/p>\n
qu’ab temps y millor s\u00f2rt cenyir deb\u00edas,<\/p>\n
de Tarraco en l’Acr\u00f2polis sagrada,<\/p>\n
\u00a1Pindar de Catalunya!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Horacianes (1906) Com una brosta de llorer novella, naxent d’antiga rel qu’estava oculta entre pedres cicl\u00f2piques y marbres de cl\u00e0ssica ruina, sobre l’august abatement s’axeca, evocant heroismes, ab sa fulla de t\u00f2 met\u00e0lich y apuntada forma, a tall d’\u00ednclita llansa; talment surg\u00ed, malaguanyat poeta, ta solitaria inspiraci\u00f3, nodrida de noble sava y ab l’aspror y forsa de ta nadiva terra. Ardit, auster y vigor\u00f3s ton geni, era be’l geni de ta patria dura qu’ab sa lira de bronze s’adquir\u00eda del vers l’independencia. Tu, desdenyant banalitats sonores y f\u00e0cil pompa buyda, sols cercavas intensitat, elevaci\u00f3, noblesa, qu’escolta qui n’es digne. Sols qui n’es digne. Ni tirans alt\u00edvols, ni baxa turba afalagar volgueres… Jamay al or venal ni al pler qu’embruta rendires homenatge. Fins execrares la m\u00e9s docta lira, si ab s\u00f2 d’adulaci\u00f3 fou profanada, si va corrompre ab sensual mollesa la fibra de son poble. Ax\u00ed, fente del art un sacerdoci, el foch sagrat ne manten\u00edes, y altre ardor no t’inflam\u00e0, m\u00e9s qu’amor pura y entusiasme magn\u00e0nim. Del m\u00f3n hel\u00e8nich adorant la forma, tu l’esperit d’altr’\u00e8poca sentires, y modulares a una verge’l c\u00e0ntich de suspirants estrofes. Fins m\u00e9s all\u00e0 de la grandesa humana, el pur crisma assolint del Evangeli, en l’altar el vessares quan ta Musa vol\u00e0 nimbada ab l’iris… Sublim nasqueres; mes l’humana gloria te fou negada, car l’edat caduca del classicisme bort no compren\u00eda la cl\u00e0ssica noblesa. Y’l manllevat idioma, resistintse a les audacies de ton estre ind\u00f2mit, violencies ne pat\u00ed, que no tolera son geni d’altra rassa… \u00a1Ah! la llengua materna te cal\u00eda per abocarhi’l cor… Mes exa parla desdenyada, envilida, corrompuda, ja l’art la creya morta. \u00a1Oh cantor sense llengua! ax\u00ed passares, obscur y pensatiu, en curta vida… Despr\u00e9s l’oblit d’immerescut silenci cubr\u00ed la teva tomba. Y aqueix oblit immerescut perdura, malgrat l’esfors in\u00fatil d’algun sabi, mentres la folla multitut aclama vulgaritats indignes. Oh jove atleta de la forta lira! qu’eras be’l geni de la patria dura, ara qu’en gloria ta materna llengua retorna a vida nova, \u00bfper qu\u00e8 no tornas tu? \u00bfPer qu\u00e8 en l’espl\u00e8ndit ressurgiment qu’a ton terrer esclata, alsar no tornas jovenil la testa, com fresch bot\u00f3 de lliri? Ay! tu qu’ab tal imatge te plany\u00edas de que’ls h\u00e8roes passats no revinguessen, tampoch may m\u00e9s has de venir a l’obra que t’assignava’l geni. Y romandr\u00e0 ton buyt… m\u00e9s buyt encara essent inadvertit; y may ton poble sabr\u00e0 lo que perd\u00e9 quan tu morires abans d’ ell recobrarse. Tu, qu’a la patria arrebatat, pogueres al menys dexarhi ta mortal despulla, de ton doble esperit l’hereu susc\u00edta potent sobre ton poble. Y no manqui a ta rassa la corona qu’ab temps y millor s\u00f2rt cenyir deb\u00edas, de Tarraco en l’Acr\u00f2polis sagrada, \u00a1Pindar de Catalunya!<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":65282,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_FSMCFIC_featured_image_caption":"","_FSMCFIC_featured_image_nocaption":"","_FSMCFIC_featured_image_hide":"","footnotes":""},"categories":[806,3918],"tags":[],"class_list":["post-65295","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-punts-claus-del-dia-es","category-sin-publicidad"],"yoast_head":"\n