{"id":32658,"date":"2020-02-19T11:45:07","date_gmt":"2020-02-19T10:45:07","guid":{"rendered":"https:\/\/conversesacatalunya.cat\/la-historia-dels-segadors-i-les-diferents-versions\/"},"modified":"2020-02-20T10:57:49","modified_gmt":"2020-02-20T09:57:49","slug":"la-historia-de-els-segadors-y-las-diferentes-versiones","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/conversesacatalunya.cat\/es\/la-historia-de-els-segadors-y-las-diferentes-versiones\/","title":{"rendered":"La historia de Els Segadors y las diferentes versiones"},"content":{"rendered":"

Era un 17 de febrero de 1993 cuando el Parlament de Catalunya aprobaba por unanimidad<\/strong> de todos los grupos de la c\u00e1mara una resoluci\u00f3n por la que Els Segadors era declarado Himno Nacional de Catalu\u00f1a<\/strong>, y ocho d\u00edas m\u00e1s tarde fue publicada la ley 1\/1993 en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).<\/p>\n

Els Segadors era una canci\u00f3n popular catalana del siglo XVII<\/strong>, que surgi\u00f3 alrededor de 1640<\/strong> en el contexto de la Revuelta de los Segadores, que se inici\u00f3 como respuesta a los abusos del Conde Duque de Olivares, primer ministro de Felipe IV, contra el pueblo catal\u00e1n. Esta canci\u00f3n del romancero catal\u00e1n animaba a los catalanes a hacer frente a las tropas del monarca y no desfallecer ante las injusticias.<\/strong><\/p>\n

La canci\u00f3n se refiere a la Guerra de los Segadores, los abusos del Conde Duque de Olivares y la entrada de los campesinos y obreros en la ciudad de Barcelona durante el Corpus de Sangre del 7 de junio de 1640.<\/strong><\/p>\n

\n
\"Els
La Revuelta de los Segadores \u2013 1640<\/figcaption><\/figure>\n<\/figcaption><\/figure>\n

Con el paso del tiempo fue adquiriendo car\u00e1cter de himno<\/strong>, pero fue con la Renaixen\u00e7a y el movimiento de sentimiento catalanista surgido en el siglo XIX cuando fue adquiriendo el verdadero car\u00e1cter de Himno Nacional de Catalu\u00f1a.<\/p>\n

No fue hasta 1882<\/strong> cuando alguien recogi\u00f3 la letra de aquella canci\u00f3n popular, fue Mil\u00e0 i Fontanals<\/strong> en su \u00abRomancerillo Catal\u00e1n<\/strong>\u00ab. Diez a\u00f1os m\u00e1s tarde fue Francesc Ali\u00f3<\/strong> el que la incluy\u00f3 en su colecci\u00f3n de \u00abCanciones Populares Catalanas<\/strong>\u00ab.<\/p>\n

En las postrimer\u00edas del siglo XIX, en 1899 la revista \u00abLa Naci\u00f3 Catalana\u00bb a propuesta de la Uni\u00f3 Catalanista, convoca un concurso<\/strong> para hacer una letra m\u00e1s corta y m\u00e1s reivindicativa para el Himno de Catalu\u00f1a y Emili Guanyavents gana el concurso, con la letra actual.<\/strong><\/p>\n

\"\"
Manuel Mil\u00e0 i Fontanals \u2013 (1818-1884)<\/figcaption><\/figure>\n

Versi\u00f3n antigua recogida por Mil\u00e1 i Fontanals en su \u00abRomancerillo Catal\u00e1n\u00bb \u2013 1882<\/strong><\/h4>\n

Ai, ditxosa Catalunya \/ qui t\u2019ha vist rica i plena.<\/em>
\nAra el rei nostre senyor \/ declarada ens t\u00e9 la guerra.<\/em>
\nLo gran comte d\u2019Olivar \/ sempre li burxa l\u2019aurella:<\/em>
\n\u201cAra \u00e9s hora, nostre rei \/ ara \u00e9s hora que fem guerra\u201d.<\/em><\/p>\n

Contra de los catalans \/ ja ho veieu quina n\u2019han feta:<\/em>
\nseguiren viles i llocs \/ fins al lloc de Riudarenes,<\/em>
\nn\u2019han cremada una esgl\u00e9sia \/ que Santa Coloma es deia,<\/em>
\ncremen albes i casulles \/ los calzes i les patenes.<\/em><\/p>\n

I el Sant\u00edssim Sagrament \/ alabat sigui per sempre.<\/em>
\nMataren un sacerdot \/ mentres que la missa deia.<\/em>
\nMataren un cavaller \/ a la porta de la igl\u00e9sia,<\/em>
\nDon Llu\u00eds de Furri\u00e0 \/ i els \u00e0ngels i fan gran festa.<\/em><\/p>\n

El pa que no era blanc \/ deien que era massa negre,<\/em>
\nlo davan an als cavalls \/ sols per assolar la terra.<\/em>
\nLo vi que no era bo \/ engegaven les aixetes,<\/em>
\nlo tiraven pels carrers \/ sols per a assolar la terra.<\/em><\/p>\n

A pres\u00e8ncia dels seus pares \/ deshoraven les donzelles.<\/em>
\nEn daven part al virrei \/ del mal que aquells soldats feien:<\/em>
\n\u201cLlic\u00e8ncia els he donat io \/ molta m\u00e9s se\u2019n poden prendre\u201d.<\/em>
\nA vista de tot aix\u00f2 \/ s\u2019\u00e9s esvalotat la terra.<\/em><\/p>\n

Entraren a Barcelona \/ mil persones forasteres,<\/em>
\nentren com a segadors \/ com eren a temps de sega.<\/em>
\nDe tres gu\u00e0rdies que n\u2019hi ha \/ ja n\u2019han morta la primera.<\/em>
\nEn mataren el virrei \/ a l\u2019entrant de la galera.<\/em>
\nMataren als diputats \/ i als jutges de l\u2019Audi\u00e8ncia.<\/em>
\nAnaren a la pres\u00f3 \/ donen llibertat als presos.<\/em><\/p>\n

Lo bisbe els va beneir \/ amb la m\u00e0 dreta i esquerra:<\/em>
\n\u201cOn \u00e9s vostre capell\u00e0? \/ A on \u00e9s la vostra bandera?\u201d<\/em>
\nVaren treure el bon Jes\u00fas \/ tot cobert amb un vel negre:<\/em>
\n\u201cAqu\u00ed \u00e9s nostre capit\u00e0 \/ aqu\u00ed \u00e9s nostra bandera.<\/em>
\nA les armes catalans \/ que us han declarat la guerra\u201d.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

\"\"<\/p>\n

Versi\u00f3n antigua publicada por Francesc Ali\u00f3 en su recopilaci\u00f3n de canciones populares catalanas \u2013 1892<\/strong><\/h4>\n

Catalunya, comtat gran
\nqui t\u2019ha vist tan rica i plena
\nAra el Rei Nostre Senyor
\ndeclarada ens t\u00e9 la guerra.<\/p>\n

Bon cop de fal\u00e7!
\nbon cop de fal\u00e7
\ndefensors de la terra!
\nBon cop de fal\u00e7!<\/p>\n

Lo gran comte d\u2019Olivars,
\nsempre li burxa l\u2019orella;
\n-Ara es hora nostre rei,
\nara es hora que tem guerra.-<\/p>\n

Contra tots els catalans
\nja veieu quina n\u2019han feta
\nseguiren viles i llocs
\nfins al lloc del Riu d\u2019Arenes;<\/p>\n

N\u2019han cremat un sagrat lloc,
\nque Santa Coloma es deia;
\ncremen albes i casulles,
\ni corporales i patenes,
\ni el Sant\u00edssim Sagrament,
\nalabat sia per sempre.<\/p>\n

Mataren un sacerdot,
\nmentre que la missa deia;
\nmataren un cavaller,
\na la porta de l\u2019esgl\u00e8sia,
\nen Llu\u00eds de Furri\u00e0,
\ni els \u00e0ngels li fan gran festa.<\/p>\n

Lo pa que no era blanc
\ndeien que era massa negre;
\nel donaven als cavalls
\nsols per assolar la terra.<\/p>\n

Del vi que no era bo,
\nn\u2019engegaven les aixetes,
\nel tiraven pels carrers
\nsols per regar la terra.<\/p>\n

A pres\u00e8ncia dels parents
\ndeshonraven les donzelles.
\nNe donen part al Virrei,
\ndel mal que aquells soldats feien:<\/p>\n

Llic\u00e8ncia els he donat jo,
\nmolta m\u00e9s se\u2019n poden prendre.
\nSentint resposta semblant,
\nenarboren la bandera;
\na la pla\u00e7a de Sant Jaume
\nn\u2019hi toren les depend\u00e8ncies.<\/p>\n

A vista de tot aix\u00f3
\ns\u2019\u00e9s avalotat la terra;
\ncomencen de llevar gent
\ni enarborar les banderes.<\/p>\n

Entraren a Barcelona
\nmil persones forasteres;
\nentren com a segadors,
\ncom \u00e9rem en temps de sega.<\/p>\n

De tres gu\u00e0rdies que n\u2019hi ha,
\nja n\u2019han mort a la primera;
\nne mataren al Virrei,
\na l\u2019entrant de la galera;
\nmataren els diputats
\ni els jutges de l\u2019Audi\u00e8ncia.<\/p>\n

Aneu alerta,catalans;
\ncatalans,aneu alerta;
\nmireu que aix\u00eds ho faran,
\nquan seran vostres terres.<\/p>\n

Anaren a la pres\u00f3
\ndonen llibertat als presos.
\nEl bisbe els va beneir
\namb la m\u00e0 dreta i l\u2019esquerra;<\/p>\n

-On \u00e9s vostre capit\u00e0?
\n-On \u00e9s vostra bandera?
\nVaren treure el bon Jes\u00fas
\ntot cobert amb un vel negre.<\/p>\n

-Aqu\u00ed es nostre capit\u00e0,
\naquesta \u00e9s nostra bandera.
\nA les armes,catalans,
\nque ens han declarat la guerra!<\/p><\/blockquote>\n